EL TS acusa Garzón de saltar-se la llei amb "imaginació creativa" per "controlar" l'obertura de fosses franquistes

Ja és oficial. Guerra oberta entre jutges espanyols: Luciano Varela contra Baltasar Garzón, malgrat els intents d'ajudar-lo del fiscal Javier Zaragoza i de l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, dos dels testimonis de prestigi que el jutge de l'Audiència Nacional volia presentar per aturar la querella.

Les proves que proposava han estat desestimades i el magistrat més famós no ha pogut impedir que un col·lega del Tribunal Suprem (TS) l'enviï a seure al banc dels acusats per haver ordenat l'obertura de fosses on suposadament hi havia desapareguts del franquisme i haver-se declarat competent per investigar els crims de la dictadura.

En una interlocutòria feta pública aquest dimecres al migdia, Varela sosté que Garzón ha comès un delicte de prevaricació en haver "intentat assumir el control de les localitzacions i exhumacions de cadàvers de les víctimes de la repressió civil i militar duta a terme pel franquisme". El magistrat ara acusat hauria emprès "un procés penal artificiós que suposava desconèixer principis essencials de l'Estat de dret (...) i de lleis democràticament aprovades, com ara la llei d'amnistia 46/1977".

El Suprem considera que Garzón era "conscient de la seva falta de competència i que els fets denunciats [mitjançant querelles acceptades inadequadament per Garzón] ja no tenien rellevància penal", i per això hauria construït "una artificiosa argumentació per justificar el control del procediment": argumentació que, segons recorda i subratlla Varela, va ser "rebutjada per l'Audiència Nacional [sala penal] tan aviat com el ministeri fiscal ho va demanar". Un cop en aquest carreró sense sortida, Garzón "va posar fi a la tramitació del sumari, cosa que va pretendre justificar perquè s'havia acreditat la mort d'aquells que ell mateix havia identificat com a eventuals responsables criminalment dels fets denunciats [Franco, entre d'altres], malgrat que tampoc no tenia competència per declarar l'extinció de responsabilitat en el marc del sumari que no va acabar", afegeix la interlocutòria.

Pel jutge del Suprem, Garzón va utilitzar "imaginació creativa" que no és apropiada en "l'exercici de la potestat jurisdiccional (...) per molt honesta o benintencionada que s'autoproclami, i menys encara quan aquesta potestat s'exerceix en l'àmbit penal, que és el que incideix de forma més intensa sobre la llibertat dels ciutadans".

"Sens dubte, el debat teòric i públic pot enriquir aquells que tenen la responsabilitat política de conformar l'ordenament jurídic. Qui aconsegueixi la majoria parlamentària té al seu abast fer efectius aquells anhels de justícia promovent i aprovant les oportunes modificacions legislatives", adverteix el magistrat Varela, que recorda a Garzón que aquesta no és la funció dels jutges, que s'han de limitar a aplicar la llei. En aquest cas, creu que el seu col·lega de l'Audiència Nacional va saltar-se, sent-ne conscient, la llei d'amnistia i la llei de memòria històrica, superant "la limitació que aquesta llei imposava a la col·laboració dels poders públics en la localització i identificació de víctimes de la Guerra Civil (...), intentant assumir el control de les localitzacions".

Amb tots aquests arguments, Varela dóna deu dies a les parts perquè demanin l'obertura de judici contra Garzón o que proposin el sobreseïment del cas. Només que presenti acusació una de les tres entitats que van obrir la causa amb una querella contra Garzón –el sindicat ultradretà Manos Limpias, la Falange i l'entitat Libertad e Identidad–, el magistrat més retratat seurà al bancs dels acusats.