Precampanya 2010

Després de la contrarellotge, l’etapa reina. Les eleccions europees han iniciat cicle electoral a Catalunya i, a 16 mesos de les eleccions al Parlament, comença la llarga precampanya del 2010, la mare de totes les batalles. Esquerra ni tan sols dissol l’equip de campanya, conscient que Joan Puigcercós s’hi juga bona part del seu futur polític. El PP va anunciar diumenge a la nit mateix que ja comença a preparar les eleccions. CiU vol mantenir la mobilització que li ha tornat el segon lloc a les europees després de la depressió del 2004 i preveu l’inici d’un nou cicle. Joan Saura ha demanat una reflexió als partits del govern si volen mantenir-se a l’executiu el 2010. I el PSC, després de l’stand by de la campanya, afronta l’enèsima recta final de la negociació de finançament, que espera com a trumfo electoral.

Els ciutadans potser no van a votar, però les maquinàries dels partits no paren. Ahir tocava balanç a les respectives executives, després d’unes europees guanyades pel PSC de nou, però en què els partits que formen part del govern han perdut 300.000 vots i només n’ha guanyat el principal partit de l’oposició. Amb tot, l’autocrítica va escassejar. Només l’esmentada crida de Saura a reflexionar. El secretari general d’ERC, Joan Ridao, va admetre que els resultats d’ERC “no són òptims”, però sí esperançadors i el PSC és qui més va defensar els resultats, tenint en compte que, malgrat perdre 200.000 vots, ha estat qui més n’ha recollit i que, vista la derrota del PSOE a Espanya, la ruïna del socialisme europeu i el fet que en temps de crisi es castigui els governs, ha guanyat les eleccions. “Si Mas creu que s’ha plantat la llavor del canvi, que la vagi regant, perquè ha quedat a 13 punts del PSC”, va ironitzar José Montilla, que va negar cap preocupació perquè ERC i ICV vulguin marcar perfil.

Els socialistes confien que quan es celebrin les eleccions al Parlament a la tardor del 2010 la crisi hagi passat –encara que, admeten, potser no la percepció– i es disposen a vendre obres de govern, a més de confiar a tancar un bon acord de finançament i altres elements de la carpeta catalana. En aquest sentit, la secretària de política autonòmica del PSOE, Mar Moreno, es va queixar que potser els socialistes catalans no comuniquen prou bé tot el que fa el govern espanyol a Catalunya. El secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, va respondre que “el que és evident és que els ciutadans tenen la percepció que les coses no s’acaben de resoldre”. De fet, hi ha al PSC qui afirma que els problemes de veritat els tindrà José Luis Rodríguez Zapatero si no tanca la carpeta catalana.

Els socis d’ICV i ERC també confien que un acord de finançament canviï la percepció ciutadana envers el govern i serveixi, alhora, d’antídot contra l’abstenció. Amb aquest objectiu, ahir van rebre una empenteta de Gerardo Díaz Ferran, el president de la CEOE, que en un acte celebrat a Girona va defensar l’evidència que cal complir la llei que és l’Estatut. A més, va afirmar que el fet que la carta catalana sigui al Tribunal Constitucional “és una prova més que hi ha poca seguretat jurídica”. La sentència i la reacció dels partits serà un altre dels elements a priori decisius de cara als resultats del 2010.

En el cas concret d’ERC, els republicans ja no desfaran l’equip de campanya i confien que quan s’hagin sedimentat els canvis interns, la percepció sobre ERC millorarà. Els republicans s’esforcen a vendre els resultats com un fre a la sagnia de vots i l’inici de la remuntada de què parlava Puigcercós en campanya. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira nega cap “onada de canvi”, però admet que, tenint en compte que part de l’esquerra s’absté o vota en blanc, cal prendre’n nota de cara al 2010. Per Carod, el resultat obliga a ser “més exigents, fer millor les coses, ser més valents contra la crisi i governar de manera més eficaç i desacomplxada”.

Per part de l’oposició, CiU no pensa aturar-se, ara que considera superat el síndrome Mestalla. Diuen els convergents que els seus votants són com els socis del Barça, que no s’animen fins que l’equip no marca un gol. I l’equip de campanya de Ramon Tremosa considera que el gol està marcat. Josep Antoni Duran i Lleida va insistir que s’intueix un “inici de canvi polític” a Catalunya, perquè la gent n’està “tipa”, del tripartit. Duran, a més, està content perquè, amb el Tractat de Lisboa, quan l’Estat tingui quatre eurodiputats més, un d’ells serà el democristià Salvador Sedó. El PP en tindrà dos més i el PSOE, un. La mateixa lectura optimista que fa el PP a Catalunya, que en els seus resultats a Catalunya sí que hi veu un brot verd. Així que Alícia Sánchez-Camacho ha començat a preparar ja la seva primera candidatura a la presidència de la Generalitat.