Política
El magistrat Manuel Aragón: "Les meves exigències no han canviat"
El jutge del TC va rebutjar la ponència progressista sobre l'Estatut de Catalunya perquè s'oposa al concepte 'nació' i exigia que constés en la sentència "la indissoluble unitat de la nació espanyola"
Davant les insistents informacions respecte a un canvi d'última hora sobre la seva intenció de vot en la sentència de l'Estatut, el magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Manuel Aragón ho ha volgut deixar clar. I ho ha fet a través d'una carta al director d'El País, on assegura que les seves "exigències" davant el text "no han variat" des de fa dos anys, i que aquestes són conegudes perfectament per "tots els magistrats, i de forma molt especial per aquells que, finalment, la van recolzar".
Segons la carta enviada al rotatiu de Madrid: "Ni he estat mai disposat a subscriure un text, ni a assolir un compromís que no inclogués totes les exigències que sempre havia formulat".
En aquest sentit, el diari madrileny explica que fonts del bloc progressista al TC detallen que Aragón s'havia compromès a votar a favor del text d'una sentència que considerava inconstitucionals 14 articles i en salvava uns altres 26 imposant una interpretació determinada.
Entre aquests últims hi havia els 8 sobre els símbols de Catalunya: "Catalunya definida com a nacionalitat en l'article primer, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne".
La proposta de la sentència, finalment rebutjada, establia en l'anomenat fonament jurídic conclusiu: "El terme nacional està exclusivament referit per l'Estatut en el seu significat i utilització als símbols de la nacionalitat de Catalunya, reconeguda i garantida en l'article 2 de la Constitució dins de la indissoluble unitat de la nació espanyola".
I, tal com indica l'article d'El País, els magistrats progressistes van considerar que amb aquesta solució Aragón es donaria per satisfet i votaria a favor. Però, segons diverses fonts esmentades pel diari, Aragón entenia que el seu compromís per recolzar el text consistia a declarar inconstitucional l'article 8.
Si Aragón hagués votat a favor de la ponència d'Elisa Pérez Vera, hagués tirat endavant amb un empat a cinc vots gràcies al vot de qualitat de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas.
El problema al qual s'enfronta ara el tribunal és que les correccions que Aragón exigia per votar a favor de la sentència són insuficients per a les reivindicacions del grup conservador, i els quatre magistrats progressistes no accepten les modificacions que el seu company de tendència reclama i, per tant, tampoc recolzarien el nou text.
Segons la carta enviada al rotatiu de Madrid: "Ni he estat mai disposat a subscriure un text, ni a assolir un compromís que no inclogués totes les exigències que sempre havia formulat".
En aquest sentit, el diari madrileny explica que fonts del bloc progressista al TC detallen que Aragón s'havia compromès a votar a favor del text d'una sentència que considerava inconstitucionals 14 articles i en salvava uns altres 26 imposant una interpretació determinada.
Entre aquests últims hi havia els 8 sobre els símbols de Catalunya: "Catalunya definida com a nacionalitat en l'article primer, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne".
La proposta de la sentència, finalment rebutjada, establia en l'anomenat fonament jurídic conclusiu: "El terme nacional està exclusivament referit per l'Estatut en el seu significat i utilització als símbols de la nacionalitat de Catalunya, reconeguda i garantida en l'article 2 de la Constitució dins de la indissoluble unitat de la nació espanyola".
I, tal com indica l'article d'El País, els magistrats progressistes van considerar que amb aquesta solució Aragón es donaria per satisfet i votaria a favor. Però, segons diverses fonts esmentades pel diari, Aragón entenia que el seu compromís per recolzar el text consistia a declarar inconstitucional l'article 8.
Si Aragón hagués votat a favor de la ponència d'Elisa Pérez Vera, hagués tirat endavant amb un empat a cinc vots gràcies al vot de qualitat de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas.
El problema al qual s'enfronta ara el tribunal és que les correccions que Aragón exigia per votar a favor de la sentència són insuficients per a les reivindicacions del grup conservador, i els quatre magistrats progressistes no accepten les modificacions que el seu company de tendència reclama i, per tant, tampoc recolzarien el nou text.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.