La sobirania francòfona

A l'escut del Quebec hi diu Je me souviens (jo recordo), una frase que es pot trobar a totes les matrícules, als edificis públics i als documents oficials i que recorda que aquesta nació encabida dins del Canadà és un dels pobles que més presents té els seus orígens nacionals.

El Quebec no oblida la seva història, fruit de dues conquestes militars, la primera dels francesos contra els pobles indígenes al segle XVI i la segona l'any 1760 per part de l'Imperi Britànic.

La província del Quebec és la més gran de tot el Canadà i té una població de 7,6 milions d'habitants. Tot i els segles de dominació anglòfona, les diferències lingüístiques del Quebec respecte a la resta del territori del Canadà són el tret més característic de la seva identitat.

Com a conseqüència dels períodes de repressió i assimilació anglesa que va patir el territori del Quebec, ara el francès està molt protegit legalment i té la consideració de llengua del país. És l'única llengua oficial i el 80% dels habitants de la província són francòfons.

A la resta del Canadà, en canvi, tot i la cooficialitat de les dues llengües, només parla francès prop d'un 25% de la població, molts dels quals són funcionaris públics. El gran popularitzador de la reivindicació va ser el general De Gaulle, que en una memorable visita el juliol del 1967 no es va estar d'entonar el crit: "Visca el Quebec lliure!". França donava suport a la sobirania quebequesa.

El Partit Quebequès (PQ) és la principal força independentista del país i la que més anys ha governat, des del 1977 fins l'any 2006. Durant els seus primers anys de mandat sobiranista (1977-1981) el PQ va aconseguir l'oficialitat del francès.

Finalment el 1980 el govern va convocar un referèndum que preguntava als ciutadans si volien que el govern del Quebec negociés la sobirania. Malgrat els esforços dels nacionalistes, el govern central del Canadà va intentar aigualir la consulta prometent més autonomia dins la Constitució al Quebec, i el oui només va obtenir un 40% dels vots contra el 60% de respostes negatives.

Però l'any 1982 el Canadà va refer la seva carta magna unilateralment i va declarar inconstitucional gran part de la legislació que havia aprovat el PQ. El Quebec mai no va voler ratificar el text, ni tan sols durant el govern del Partit Liberal, entre els anys 1986-1994. Des de llavors fins avui la crisi constitucional ha estat permanent, un fet que el Partit Quebequès va aprofitar l'any 1994 per tornar a arribar al govern amb la promesa d'una nova consulta.

El resultat de l'últim referèndum, celebrat l'any 1995, va ser només un triomf moral per als nacionalistes, ja que la participació havia estat molt alta (94%) i s'havien quedat a molt poc de la victòria, amb un 49,4% dels vots a favor. Aquest èxit va fer que el Partit Quebequès prometés convocar una tercera consulta que pogués ser la definitiva per aconseguir la independència del Canadà.

En el panorama polític actual del Quebec la convocatòria d'un nou referèndum sembla ara una fita difícil d'aconseguir. En l'actualitat i des del 2006 al país hi governa el Partit Liberal, contrari a la independència.

A més, el 27 de novembre del 2006 el Parlament del Canadà, en un intent d'afeblir els desitjos sobiranistes, va reconèixer el Quebec com a nació "dins un Canadà unit", una denominació que només fa pal·leses les diferències culturals. Aquesta no va ser, però, l'única mesura que va adoptar el govern del Canadà respecte al Quebec.

A les últimes eleccions celebrades al març del 2007, el president de Canadà, el conservador Stephen Harper, va intentar influir en els resultats prometent uns pressupostos més generosos per al Quebec, ja que la justícia fiscal és un dels arguments principals dels partits que demanen més autonomia.

Finalment, el Partit Liberal va tornar a guanyar, però va haver de formar el primer govern en minoria des de feia cent anys, perquè el vot va quedar molt fragmentat per l'aparició d'un tercer partit, Acció Democràtica del Quebec, que es va constituir com a segona força per davant del PQ, l'únic partidari de fer una nova consulta.