Política
Groenlàndia vota independentista
La coalició Inuit Ataqatigiit guanya les eleccions i s'encarregarà de desplegar el nou estatut, que reconeix el seu dret a l'autodeterminació
La coalició independentista Inuit Ataqatigiit (IA) ha confirmat el que apuntaven tots els pronòstics i ha estat el guanyador de les eleccions parlamentàries celebrades dimarts a Groenlàndia, on ha aconseguit un 43,7 per cent dels vots i 14 dels 31 escons de l'Inatsisartut o Parlament Groenlandès. En segona posició ha quedat el fins ara governamental Siumut, socialdemòcrata, que ha aconseguit un 26,5 per cent dels vots i 9 escons.
La magnitud històrica del canvi polític a Groenlàndia certificat per les urnes ve donada pel fet que aquesta gran illa –de més dos milions de quilòmetres quadrats d'extensió i poblada per només 56.000 habitants– ha estat governada pel Siumut des que el 1979 es va aprovar l'estatut d'autonomia d'aquest territori pertanyent a l'Estat danès. Així mateix, el nou executiu serà l'encarregat de desplegar el nou estatut d'autonomia, aprovat el novembre passat i que reconeix el dret a l'autodeterminació d'aquest territori i que entrarà en vigor el proper 21 de juny.
Sobre el paper tant IA com Siumut són favorables a l'opció independentista, però els guanyadors de les eleccions ja han deixat clar que no formaran govern de coalició amb el Siumut. El líder de l'IA, Kuupik Klest ja ha advertit que amb ell al capdavant del partit, "no hi haurà cap col·laboració amb el Siumut".
El Parlament sortit de les eleccions el completen l'unionista Demokraatit, amb el 10% de vots i 4 escons, els liberals Attasut, amb 3 escons i el Kattusseqatigi Partiiat, amb un escó.
La reforma de l'estatut de Groenlàndia implica que només quedaran sis àrees sota control danès: Constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i política exterior. Així mateix s'estableix una fórmula progressiva per a reduir la subvenció anual de Copenhaguen, de la que depèn econòmicament Groenlàndia en l'actualitat, en la mesura que augmentin els beneficis pels recursos naturals del subsòl groenlandès. Al cap del camí hi ha previst que Groenlàndia proclami la seva independència.
Però la independència política passa primer per l'assoliment d'una independència econòmica, i la clau es troba en el subsòl i en la mesura que es compleixin les prediccions d'enormes reserves de cru i gas d'extracció rendible.
La magnitud històrica del canvi polític a Groenlàndia certificat per les urnes ve donada pel fet que aquesta gran illa –de més dos milions de quilòmetres quadrats d'extensió i poblada per només 56.000 habitants– ha estat governada pel Siumut des que el 1979 es va aprovar l'estatut d'autonomia d'aquest territori pertanyent a l'Estat danès. Així mateix, el nou executiu serà l'encarregat de desplegar el nou estatut d'autonomia, aprovat el novembre passat i que reconeix el dret a l'autodeterminació d'aquest territori i que entrarà en vigor el proper 21 de juny.
Sobre el paper tant IA com Siumut són favorables a l'opció independentista, però els guanyadors de les eleccions ja han deixat clar que no formaran govern de coalició amb el Siumut. El líder de l'IA, Kuupik Klest ja ha advertit que amb ell al capdavant del partit, "no hi haurà cap col·laboració amb el Siumut".
El Parlament sortit de les eleccions el completen l'unionista Demokraatit, amb el 10% de vots i 4 escons, els liberals Attasut, amb 3 escons i el Kattusseqatigi Partiiat, amb un escó.
La reforma de l'estatut de Groenlàndia implica que només quedaran sis àrees sota control danès: Constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i política exterior. Així mateix s'estableix una fórmula progressiva per a reduir la subvenció anual de Copenhaguen, de la que depèn econòmicament Groenlàndia en l'actualitat, en la mesura que augmentin els beneficis pels recursos naturals del subsòl groenlandès. Al cap del camí hi ha previst que Groenlàndia proclami la seva independència.
Però la independència política passa primer per l'assoliment d'una independència econòmica, i la clau es troba en el subsòl i en la mesura que es compleixin les prediccions d'enormes reserves de cru i gas d'extracció rendible.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.