Irlanda s'acosta al sí

Irlanda tornarà avui al cor d'Europa si es confirma que, com preveuen tots els sondejos, el sí ha guanyat el segon referèndum del Tractat de Lisboa. No representen ni l'1% dels 500 milions d'europeus, però els irlandesos són els únics que han pogut votar aquest pla B de la fallida Constitució europea. I dues vegades en només setze mesos: Brussel·les no accepta el no de l'any passat com a resposta i ahir els va tornar a consultar, confiant que la crisi els deu haver obert els ulls i que no tornaran a equivocar-se de papereta i a enviar la UE a l'UCI.

La propaganda milionària pel sí que han fet les multinacionals -Ryanair s'ha gastat fins a mig milió d'euros en anuncis i Intel 200.000- i la por que Irlanda no surti de la crisi si no té l'euro, el mercat únic i les ajudes comunitàries sembla haver convençut els irlandesos. La participació, però, més baixa que l'any passat, fa preveure un resultat molt ajustat i el vot de protesta contra el govern del Fianna Fáil amenaça de mort Lisboa. En tancar aquesta edició, la participació a Dublín era més elevada que en el primer referèndum, però a la resta del país i sobretot en les zones rurals, on s'esperava que els agricultors votessin sí per por de perdre les ajudes, era força més baixa.

I una dada molt preocupant: Dublín sud-oest, la circumscripció on el no va arrasar amb més claredat l'any passat -65%-, sobretot en els barris obrers, era ahir a la nit la que més participació havia registrat de tota l'illa. A Brussel·les molts deuen haver passat una nit en blanc, mentre els irlandesos van tancar els col·legis, se'n van anar a dormir i no obriran les urnes fins avui.

Els falsos rumors que ha estès la campanya pel no, com ara que l'Eurotractat obligarà l'illa a retallar el sou mínim dels 8,65 euros per hora actuals a només 1,84 o que imposarà l'avortament lliure i l'eutanàsia, no han quallat. Si més no aquest era ahir l'ambient general, almenys als carrers de la capital. Ni tan sols el sensacionalista The Irish Sun no ha comprat aquest cop les mentides dels euròfobs: en el referèndum del 12 de juny del 2008 fins i tot feia servir la noia despullada de la pàgina tres per demanar el no. "No penso votar un Tractat que no ens han explicat apropiadament", s'indignava la model nua. Ahir, però, amb la mateixa poca roba i en la mateixa pàgina tres del tabloide, feia campanya pel sí: "És molt important, no només per a Irlanda sinó per a tot Europa, el món ens està mirant".

Desconeixement
Els irlandesos, com lamentablement la resta d'europeus, continuen sense saber què diu Lisboa. Però aquest cop, després que la seva economia s'hagi ensorrat un 7,7% i que l'atur estigui a punt d'arribar al 15%, temen que un altre no espanti els inversors estrangers i que els mercats interpretin que l'illa és hostil a la UE i fins i tot a l'euro.

"Som una illa molt petita, m'agrada Europa i vull seguir treballant amb ella, estic retirada i Lisboa no m'afectarà gaire, però voto que sí pels meus néts", explica una jubilada en un col·legi de la capital. Els que ahir reconeixien haver votat sí, molts més que els que havien repetit el no, però, ho feien amb la boca petita, gens orgullosos d'haver fet cas al seu odiat primer ministre, Brian Cowen, i d'haver perdut una oportunitat per fer-lo dimitir immediatament.