Zapatero creu que l'editorial expressa que Catalunya desitja seguir aportant a l'Estat el mateix que fins ara

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui que Catalunya desitja autogovern, ser respectada, que "ningú des de la resta d'Espanya utilitzi la seva voluntat d'autogovern per enfrontar territoris i seguir aportant tot el que ha aportat històricament en termes econòmics, culturals i socials al projecte comú que és Espanya, democràtica i plural".

Zapatero ha respost així en la sessió de control del Congrés a una pregunta del portaveu d'ERC-IU-ICV, Joan Herrera, sobre l'editorial conjunt publicat per la premsa catalana en defensa de l'Estatut de Catalunya sota el títol La dignitat de Catalunya.

Segons el president espanyol, Catalunya ha vol una sentència del TC, que serà acatada, que confirmi el que ell ja ha votat al Congrés, "la constitucionalitat de l'Estatut" i que el Constitucional treballi amb llibertat, autonomia i independència. Rodríguez Zapatero confia que el TC "consolidi el projecte de desenvolupament territorial d'Espanya, que té en l'Estatut de Catalunya una peça important", i que la sentència serveixi per a la integració.

Tornaria a votar a favor
A més, Zapatero ha indicat que respectava l'editorial, que recull un sentiment "àmpliament majoritari" a Catalunya i ha dit que si avui hagués de tornar a votar l'Estatut de Catalunya, "ho faria amb el mateix convenciment de la seva constitucionalitat".

Herrera ha recordat que els dotze diaris que van publicar l'editorial, al qual es van adherir altres col·lectius, assenyalaven que "l'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el TC ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una Quarta Cambra". Per a Herrera, expressa la voluntat d'una Catalunya que va pactar, va negociar i va aprovar un Estatut, que vol més autogovern i un model més federal i que reivindica la seva dignitat.

El diputat ha assegurat que "estem en el moment més transcendental per a l'Estat de les autonomies, no només per a Catalunya, i en el pitjor moment de la història del TC", amb quatre magistrats que haurien d'haver estat renovats, una vacant per defunció, recusacions, "filtracions a la premsa i una politització inacceptable".