Brown intenta imposar ordre i unitat en les files laboristes

Missió gairebé impossible avui la de Gordon Brown a la Cambra dels Comuns. El primer ministre britànic es reuneix aquesta tarda amb el grup parlamentari amb el repte de posar les bases d’una estratègia electoral sòlida que allunyi el laborisme del derrotisme i acabi amb les estèrils i contínues lluites fratricides. Brown vol imposar ordre i unitat en les seves pròpies files.

La d’avui serà la primera trobada de Brown amb els seus diputats després que dimecres passat refusessin la proposta llançada per dos exmembres del govern de procedir a una votació secreta per esvair definitivament tots els dubtes sobre el seu lideratge i desbancar-lo, amb el propòsit de remuntar de cara als comicis generals –que han de tenir lloc com a molt tard al juny–, que tots els sondejos indiquen que guanyarà l’oposició conservadora.

El laborisme ha de decidir amb quina idea general aixopluga el seu programa en la imminent campanya. Fins ara, Brown ha imposat el seu criteri, resumit en la sentència “inversió laborista versus retallades tories”. Però el gran dèficit del Tresor (178.000 milions de lliures l’any 2009), no permet continuar apostant per aquesta línia, en la qual ni tan sols creuen el ministre d’Economia de Brown, Alistair Darling, i l’omnipotent ministre d’Indústria i home clau en la supervivència del premier, Peter Mandelson.

Concessions
En bona mesura, l’intent de cop dels exministres va ser motivat per la decepció que la presentació, al desembre, del projecte de pressupost per al 2010-11, poc realista, va deixar entre els pesos pesants del govern. Un projecte que no era prou rigorós en l’atac del dèficit. Avui Brown, mostrant la seva feblesa una vegada més, haurà de claudicar davant l’evidència dels números si no vol un altre intent de revolta. A més, segons informava ahir The Times, haurà de concedir espai a la seva mà dreta al partit, Harriet Harman, oferint-li un lloc preeminent al costat de Mandelson en l’equip de campanya electoral.

Brown també haurà de recular davant la pressió d’Ed Balls, ministre d’Educació, i Ed Miliband, de Medi Ambient. Si no ho fes, el cop definitiu podria sorgir des de dins mateix del gabinet, segons ho permeten les regles laboristes.

Convèncer el partit que Brown continua sent el millor cap possible és la part fàcil de la missió. La més difícil és deixar-ho clar davant de l’opinió pública.

L’endemà de la nova mostra de desunió laborista, les enquestes, que les darreres setmanes havien començat a donar un lleuger respir a l’executiu, tornaven a mostrar una tendència oscil·lant cap als tories.

Una mostra de The Sun, diari del grup Murdoch que ha apostat pels conservadors de cara als propers comicis, assegurava que el 67% dels electors no tenen cap confiança en l’executiu de Brown. Una altra enquesta, en aquest cas de YouGov, realitzada entre les quatre de la tarda de dimecres –tres hores després que es formalitzés l’intent de cop– i dijous al migdia, deixava els tories amb un 42% d’intenció de vot, dos punts per sobre que la setmana anterior. Laboristes i liberaldemòcrates en perdien un cadascun.

La BBC també difonia la seva pròpia estimació de vot, brutal i demolidora per a Brown. En l’enquesta de ComRes, el 50% dels consultats afirmaven que el laborisme tindria més possibilitats si el primer ministre deixés pas a un altre líder. El problema fonamental, però, és que el 69% dels consultats no veien qui pot esdevenir l’alternativa, com tampoc no ho veuen els mateixos parlamentaris laboristes, que, si no, ja haurien actuat.