Política

El sí obté el 67,13% en el referèndum sobre el Tractat de Lisboa a Irlanda

Els irlandesos impulsen la Unió Europea a la segona oportunitat amb la mirada posada en l'amenaça de la recessió econòmica. Un 32,9 % vota no amb una participació cinc punts més alta que el 2008

El referèndum sobre el Tractat de Lisboa celebrat per Irlanda aquest divendres ha donat un important suport al sí, amb el 67,13 per cent dels vots davant un 32,9 per cent de nos, i ha fet que la majoria de les cancelleries europees hagin respirat tranquils. Només Txèquia i Polònia queden al marge, però la seva posició podria canviar dintre de poques setmanes.

Amb una participació del 58 per cent, cinc punts més alta que en el referèndum celebrat el 2008 que va representar la negativa al tractat, aquella vegada per un 53,4 per cent de vots contraris al tractat. Malgrat que l'escrutini s'ha allargat fins a la mitja tarda d'aquest dissabte (el recompte dels vots s'ha fet l'endemà de la votació), ben aviat s'ha proclamat la victòria del sí amb les primeres dades provisionals i s'ha confirmat que els irlandesos han anat a les urnes amb la mirada posada en la recessió econòmica.


El primer ministre de la República d'Irlanda, Brian Cowen, ha proclamat amb satisfacció la victòria del sí quan encara no s'havia donat per tancat el recompte de vots, cosa que també han fet les diverses formacions polítiques del país.

L'afirmació que aquest era “un gran dia per a Europa” ha estat generalitzada des de totes les cancelleries de la Unió Europea. El president de torn de la Unió Europea, el primer ministre de Suècia Fredrik Reinfeldt, ha manifestat la seva satisfacció pel sí irlandès, perquè implica que el Tractat de Lisboa té ja l' "aprovació democràtica" de tots els països membres. De fet, amb el resultat del referèndum s'eleva a 25 dels 27 Estats membres el suport al Tractat de Lisboa.

Reinfeldt ha recordat, en declaracions realitzades a Estocolm, que també els Parlaments de la República Txeca i de Polònia han ratificat el text del tractat, tot i que els presidents d'aquests dos Estats encara no han rubricat el procés. Fins i tot, després de conèixer-se els avenços d'Irlanda, el president txec s'ha negat a comentar si acabarà ratificant l'acord quan la cort suprema del país hagi resolt els dubtes de constitucionalitat que s'han plantejat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.