L'acord de finançament, a punt

Mentre el Tour entrava ahir a Barcelona, el conseller d’Economia, Antoni Castells, sortia de la ciutat per enfilar a Madrid l’esprint final de la negociació del finançament. La conversa entre el conseller i la vicepresidenta Elena Salgado es va desenvolupar a la seu del ministeri. Des de la conselleria, tot i assegurar que continuen les negociacions, no es va dubtar a qualificar la trobada de “decisiva”. De bon matí, el conseller ja havia aixecat la llebre dient que la negociació entrava en la recta definitiva: “Estem en condicions d’arribar a un acord que fa unes setmanes ens hauria semblat difícilment assumible”, confessava. Castells, poc amant de les confidències a la premsa, va deixar oberta la porta a aplicar el nou acord de manera gradual, no amb tres anys com es desprèn de l’Estatut sinó amb quatre o cinc.

Un cop informat el president José Montilla, el principal escull que haurà de superar el conseller per poder rubricar el pacte serà la reunió que aquest matí ha de mantenir amb els republicans Joan Puigcercós i Joan Ridao. El líder d’ERC va deixar clar que el seu partit no accepta les xifres que el ministeri ha posat damunt la taula. Segons aquesta proposta, Catalunya rebria el primer any uns 2.100 milions addicionals, prop de 3.000 el tercer i 3.200 el quart. Des de la conselleria s’assegura que aquesta quantitat “s’està millorant” en el darrer tram de la negociació.

No obstant, els socis catalans són conscients que la xifra corresponent al quart any hauria de pujar com a mínim fins als 3.500 milions perquè Esquerra s’avingués a abaixar el llistó que a començaments de setmana Puigcercós va situar en 3.800 milions. Per acabar-ho d’adobar, els republicans també es mostren reticents a ampliar la gradualitat en l’aplicació de l’acord a 4 o 5 anys.

Amb aquest escenari desplegat damunt la taula de negociacions, Castells havia intentat en les seves declaracions matinals tranquil·litzar els socis recordant que la clau de la negociació ha de ser el nou model. L’Estatut fixa un model i no una xifra, insistia: si l’un és bo, l’altre també. Eren tot just les deu del matí, en plena Diagonal, a la porta de la Facultat d’Econòmiques on el conseller acabava d’intervenir al congrés de l’Spatial Econometrics Association.

Seguint aquest fil, Castells no va estalviar l’èmfasi a l’hora de defensar el principi d’ordinalitat, és a dir, la necessitat que la solidaritat no comporti la pèrdua de posicions de Catalunya al rànquing de comunitats en recursos per càpita. Davant les veus que relativitzen la lletra de l’Estatut en aquest punt, insistia que el principi apareix “potent” al text.

Un altre tema que suscita polèmica amb els socis republicans i que Castells tampoc descartava és la possibilitat d’incorporar a l’acord la negociació de competències específiques de Catalunya, com Mossos i presons. “Si aquests diners, a més, es consoliden anualment als recursos de la Generalitat, no seré jo qui digui que no ens fan falta”, admetia.

Les declaracions de Castells es produïen després que al llarg d’aquesta setmana la flaire d’acord imminent s’hagués estès pels despatxos del govern davant un creixent nerviosisme a la seu d’Esquerra. L’horitzó d’acord es va veure a més amanit per la pressió del govern espanyol. El vicepresident Manuel Chaves no va tenir inconvenient a apuntar que la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que ha de rubricar l’acord se celebrarà “segurament” el 14 de juliol. Un dia abans de la data fixada per Zapatero.