Política
L'alcalde d'Arenys compara l'advocat de l'Estat exfalangista amb un nazi en un judici contra un jueu
Considera que algú amb un passat com a candidat de la Falange en dos eleccions no pot representar el govern espanyol en el litigi per la consulta. Insisteix que l'Ajuntament no és l'organitzadora del referèndum i que el seu paper s'ha interpretat malament
L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha considerat avui que el fet que l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat el referèndum d'Arenys de Munt sigui excandidat de Falange Espanyola és com si "un advocat exnazi fos el representant de dir si una persona israeliana és culpable en un judici".
Segons la seva opinió, aquest advocat, Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Espanyola de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, no s'hauria d'haver involucrat en el procés, per la qual cosa s'ha mostrat "decebut amb l'Estat de Dret, que a vegades sembla que no ho sigui".
Com a exemple, l'alcalde ha explicat que un dels regidors del consistori d'Arenys de Munt té un familiar constructor, i que quan el Ple ha d'aprovar un pla en el qual aquest familiar té interessos, el regidor no hi participa, cosa que "moralment cal fer".
Per això, ha recalcat que Buxadé s'hauria d'haver "inhibit" de representar l'Estat, especialment quan la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge que ve, encara que la Generalitat els va canviar la data de la protesta, en una resolució que la formació ultradretà ha recorregut.
En una roda de premsa al costat de representants de diverses entitats independentistes, l'alcalde ha assegurat a més que és "impossible, des de la legalitat," que es prohibeixi la consulta, i fins i tot, en cas d'una resolució judicial desfavorable, disposen d'un pla B per poder dur-la a terme, encara que no ha precisat com.
Móra ha aclarit que el recurs presentat per l'advocat de l'Estat s'ha "malinterpretat inexactament", ja que únicament s'ha recorregut la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament per donar suport a la iniciativa "privada" del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) i facilitar "una mínima" logística.
"La llei ens empara", ha ressaltat Móra, que ha explicat que l'advocat de l'ajuntament d'Arenys i exconseller de Medi Ambient Salvador Milà, va utilitzar articles de la Constitució i disposicions del Tribunal Constitucional (TC) per a la seva defensa durant el judici.
Aquests documents emparen, segons Móra, les consultes realitzades de manera popular, sense caràcter vinculant i organitzades de manera privada: "no és un referèndum, és una consulta. No s'utilitza el cens ni personal de l'Ajuntament. (...) Els enemics de la consulta no ens faran caure en la trampa de la il·legalitat", ha dit.
Els representants de les entitats independentistes presents (Catalunya Acció, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure i Bloc Gran del Sobiranisme) han elogiat la "valentia i fermesa" del municipi maresmenc i han criticat l'"oportunisme" de les formacions polítiques que van rebutjar al Parlament una ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació a tot Catalunya i que ara donen suport al d'Arenys de Munt.
Segons la seva opinió, aquest advocat, Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Espanyola de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, no s'hauria d'haver involucrat en el procés, per la qual cosa s'ha mostrat "decebut amb l'Estat de Dret, que a vegades sembla que no ho sigui".
Com a exemple, l'alcalde ha explicat que un dels regidors del consistori d'Arenys de Munt té un familiar constructor, i que quan el Ple ha d'aprovar un pla en el qual aquest familiar té interessos, el regidor no hi participa, cosa que "moralment cal fer".
Per això, ha recalcat que Buxadé s'hauria d'haver "inhibit" de representar l'Estat, especialment quan la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge que ve, encara que la Generalitat els va canviar la data de la protesta, en una resolució que la formació ultradretà ha recorregut.
En una roda de premsa al costat de representants de diverses entitats independentistes, l'alcalde ha assegurat a més que és "impossible, des de la legalitat," que es prohibeixi la consulta, i fins i tot, en cas d'una resolució judicial desfavorable, disposen d'un pla B per poder dur-la a terme, encara que no ha precisat com.
Móra ha aclarit que el recurs presentat per l'advocat de l'Estat s'ha "malinterpretat inexactament", ja que únicament s'ha recorregut la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament per donar suport a la iniciativa "privada" del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) i facilitar "una mínima" logística.
"La llei ens empara", ha ressaltat Móra, que ha explicat que l'advocat de l'ajuntament d'Arenys i exconseller de Medi Ambient Salvador Milà, va utilitzar articles de la Constitució i disposicions del Tribunal Constitucional (TC) per a la seva defensa durant el judici.
Aquests documents emparen, segons Móra, les consultes realitzades de manera popular, sense caràcter vinculant i organitzades de manera privada: "no és un referèndum, és una consulta. No s'utilitza el cens ni personal de l'Ajuntament. (...) Els enemics de la consulta no ens faran caure en la trampa de la il·legalitat", ha dit.
Els representants de les entitats independentistes presents (Catalunya Acció, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure i Bloc Gran del Sobiranisme) han elogiat la "valentia i fermesa" del municipi maresmenc i han criticat l'"oportunisme" de les formacions polítiques que van rebutjar al Parlament una ILP per convocar un referèndum d'autodeterminació a tot Catalunya i que ara donen suport al d'Arenys de Munt.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.