PSC i CDC fan catarsi

El PSC i CDC van fer ahir catarsi col·lectiva i van oficialitzar el sacrifici dels seus respectius militants imputats pel jutge Baltasar Garzón en l’operació Pretòria. L’executiva dels socialistes va acordar suspendre de militància, de forma preventiva i fins que es dicti sentència, l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz; el tinent d’alcalde, Manuel Dobarco, i el director de serveis del consistori, Pascual Vela, un cop els dos primers van renunciar als seus càrrecs. Al mateix temps, la direcció de Convergència formalitzava per unanimitat la suspensió temporal d’afiliació dels ex-alts càrrecs dels governs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.

“Tot pecat ha de tenir la seva penitència. Tolerància zero a la corrupció”, va sentenciar el portaveu del PSC, Miquel Iceta, a la roda de premsa per informar de l’acord de la cúpula socialista, el contingut del qual ja va ser avançat dimarts passat. Era un avís intern i extern: que la seva formació actuarà igual en l’hipotètic cas que aflorin altres afers. Consternació i dolor són els adjectius que corrien entre les files socialistes pel cas de suposada corrupció urbanística que ha esquitxat quadres del partit.

Va ser el mateix president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, qui va relatar els fets en la reunió i va llegir el contingut de la resolució, on l’executiva faculta el secretari d’organització, José Zaragoza, perquè prepari el relleu de l’alcalde amb el grup municipal i perquè prepari noves executives a l’agrupació de Santa Coloma de Gramenet i la federació del Barcelonès Nord. A hores d’ara, el substitut de Muñoz no està decidit, tot i que sembla que el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, acabarà agafant les regnes del consistori en un ple que es farà previsiblement la setmana vinent. Montilla va donar les indicacions perquè es reorienti la convenció municipal que el PSC farà dissabte perquè s’hi refermi el compromís municipalista dels socialistes.

L’exalcaldessa de Santa Coloma Manuela de Madre va fer la intervenció més emotiva. No hi va haver gaires comentaris més. Segons fonts de la reunió, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va treure ferro al fet que Garzón cités en la interlocutòria el gerent de l’Institut Català del Sòl, Emili Mas. A l’executiva no es va parlar de la militància de Mas, i tampoc de l’exregidor de Sant Andreu de Llavaneres Antoni Jiménez, que també apareix en la resolució del jutge i que ha demanat ja la baixa d’afiliat.

“Decisió dolorosa però necessària”. La frase amb què el president de CiU, Artur Mas, va qualificar la iniciativa del comitè executiu nacional de CDC de suspendre de militància temporal dos dels homes forts dels governs de Jordi Pujol reflecteix en gran mesura el debat que es va generar durant la reunió de la direcció convergent. Si d’una banda pesa la relació personal que bona part dels dirigents mantenen tant amb Prenafeta com amb Alavedra –el mateix Mas va assegurar que no “renegarà” de l’amistat amb els dos imputats–, de l’altra no hi va haver reticències entre la desena d’intervencions respecte de la conveniència d’executar la mesura avançada ja dissabte per Oriol Pujol. Una iniciativa que finalment es tramitarà a petició pròpia.

Mas va insistir en la necessitat de marcar les diferències entre CDC i el PSC en aquest afer i va tornar a desvincular les “activitats privades” d’Alavedra i Prenafeta de les implicacions de càrrecs electes del PSC. “No sé si el PSC té trama o no, però CiU, cap ni una”, va remarcar. La interlocutòria de Garzón apunta a dos exalts càrrecs de CiU més. Segons el document, Niesma –la societat de Luigi, el suposat cap de la trama– va pagar 244.011 euros a Genís Carbó, cap de Planificació Territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques entre els anys 1996 i 2004. I el 2003 Lluís Renau, exdirector de Seguretat Ciutadana, hauria cobrat 120.000 euros de Badalona Building Waterfront. Segons va explicar Mas, la formació encara no s’hi ha posat en contacte. El partit treballa en l’elaboració d’un manual de bones pràctiques i ahir mateix es va reunir la comissió que s’hi dedica.

Mas també va proposar a la direcció canviar el nom de la Fundació Trias Fargas –i que es digui només CatDem– perquè el nom no quedi contaminat per la polèmica arran de la vinculació amb el Palau de la Música.