Política
El TC continua encallat amb l'Estatut
El tribunal torna a la feina però no es convoca el ple previst. La presidenta del TSJ de Catalunya demana als polítics que estiguin "a l'altura" de la sentència. Montilla anuncia una resposta "proporcional al text"
La sentència sobre l'Estatut torna a allunyar-se. Aquest dilluns, 11 de gener, s'havia de celebrar un ple que podia significar un salt endavant per arribar a un acord entre els magistrats que desencallés l'afer definitivament. Tanmateix, el ple continua sense convocar-se.
Els jutges continuen aquesta setmana fent reunions en petit comitè, sense la formalitat d'un ple i sense ser-hi tots en cada una de les trobades. Així busquen aliances els diferents sectors del TC per arribar a un 6 a 4 a favor de la sentència proposada per la magistrada ponent, Elisa Pérez Vera, que s'ha anat refent negociació rere negociació. Aquest dilluns s'han reprès les sessions de treball, però fonts del TC consideren improbable que la presidenta, María Emilia Casas, citi els magistrats al ple aquesta mateixa setmana.
Tot i les converses que han mantingut durant les festes de Nadal, encara mantenen discrepàncies en aspectes fonamentals del text, com la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul i el capítol sobre els símbols nacionals. La clau de volta continua en mans dels magistrats Manuel Aragón, membre díscol del sector considerat progressista –proper al PSOE–, i el vicepresident del TC, Guillermo Jiménez, del sector conservador, proper al PP.
L'editorial conjunt dels diaris catalans i les picabaralles i declaracions públiques sobre la sentència de l'Estatut han aconseguit que els magistrats premin l'accelerador i hagin renunciat a part de les seves vacances de Nadal, però aquest esforç no s'ha traduït per ara en una sentència, i ni tan sols ha permès avenços suficients com perquè Casas s'atreveixi a convocar un ple per votar el text proposat i dictaminar si els 114 articles i 12 disposicions recorregudes pel PP, la meitat de l'Estatut, són constitucionals o no.
La presidenta continua negant-se a fer servir el seu vot de qualitat per decantar la balança, de manera que si només s'aconseguís sumar a l'acord Aragón i es produís una situació d'empat (cinc a cinc), el tribunal continuaria enrocat. Al llarg dels tres anys de discussions, Aragón ha anat derivant cap a posicions pròximes als magistrats que aposten per retallar aspectes clau del text. I el vicepresident del TC, Guillermo Jiménez, podria veure de bon ull una sentència que conjugués els postulats de les dues parts.
Quan es va fer l'última "prospecció" al mes de novembre –terme que utilitza el TC per evitar fer votacions– Aragón i Jiménez es van oposar al text de Pérez-Vera i quatre dels magistrats anomenats progressistes –tots menys Aragón– van quedar en minoria davant dels sis que rebutjaven la ponència. Per acostar Aragón i Jiménez a una majoria progressista caldria retallar l'Estatut més enllà del que proposa Pérez Vera, més partidària de limitar-lo per la via interpretativa. I aquest moviment allunyaria de l'acord Eugeni Gay i Pascual Sala, també del bloc anomenat progressista i més partidaris de retocar poc la llei catalana aprovada a les Corts espanyoles i votada pels ciutadans catalans.
Alegret avisa els polítics
Mentrestant, i malgrat les queixes de l'exvicepresident de Felipe González i ara president de la comissió constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, la sentència pendent de l'Estatut continua generant debat i declaracions en tots els estaments, inclòs el judicial. Aquest dilluns al matí ha estat la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, qui s'ha pronunciat en una entrevista a RAC1 en la qual no ha defugit les preguntes sobre l'afer, tot i que ha mantingut el seu habitual to institucional, sense estridències.
Com era de preveure, Alegret ha recordat que la sentència s'haurà d'acatar i ha dit que espera que la classe política "estigui a l'altura de la seva responsabilitat" quan finalment hi hagi sentència. Per la presidenta del TSJC, és "molt greu" que hi hagi missatges que proposin no acatar les decisions d'un Estat de dret.
També ha defensat la legitimitat dels membres del tribunal posant-se ella mateixa com a exemple, ja que també està pendent de renovació. "No puc deixar de fer la meva feina, encara que estigui pendent de renovació", ha al·legat. I ha recordat que els jutges del TC no poden "renovar-se ells mateixos", ja que això depèn del Parlament espanyol, mitjançant propostes dels partits. L'estira-i-arronsa entre el PSOE i el PP manté la renovació de quatre dels magistrats bloquejada, però això no deslegitima els jutges, segons Alegret.
Montilla vol una resposta a la mida
Si fa no fa a la mateixa hora que Alegret parlava a RAC1, el president de la Generalitat era entrevistat a Els matins de TV3. Com si hagués sentit la presidenta del TSJC, Montilla ha assegurat que la resposta a la sentència serà "proporcional" al contingut del text, sense concretar més, com d'altra banda ja ha dit moltes vegades en els darrers mesos.
Pel que fa al calendari electoral de Catalunya, la seva resposta ha estat menys contundent del que va ser la del secretari d'organització del PSC la setmana passada. Pel president, "la legislatura s'ha d'esgotar" perquè és el que toca, però també admet que sempre és possible avançar els comicis. José Zaragoza, en canvi, havia afirmat amb rotunditat que la legislatura s'acabarà passi el que passi amb la sentència de l'Estatut, retalli o no la norma. N'estava tan convençut que va arribar a concretar que les votacions es faran "al novembre", ja que l'1 de novembre es compliran els quatre anys de les últimes, que van ser convocades per Pasqual Maragall per al dia de Tots Sants del 2006.
Els jutges continuen aquesta setmana fent reunions en petit comitè, sense la formalitat d'un ple i sense ser-hi tots en cada una de les trobades. Així busquen aliances els diferents sectors del TC per arribar a un 6 a 4 a favor de la sentència proposada per la magistrada ponent, Elisa Pérez Vera, que s'ha anat refent negociació rere negociació. Aquest dilluns s'han reprès les sessions de treball, però fonts del TC consideren improbable que la presidenta, María Emilia Casas, citi els magistrats al ple aquesta mateixa setmana.
Tot i les converses que han mantingut durant les festes de Nadal, encara mantenen discrepàncies en aspectes fonamentals del text, com la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul i el capítol sobre els símbols nacionals. La clau de volta continua en mans dels magistrats Manuel Aragón, membre díscol del sector considerat progressista –proper al PSOE–, i el vicepresident del TC, Guillermo Jiménez, del sector conservador, proper al PP.
L'editorial conjunt dels diaris catalans i les picabaralles i declaracions públiques sobre la sentència de l'Estatut han aconseguit que els magistrats premin l'accelerador i hagin renunciat a part de les seves vacances de Nadal, però aquest esforç no s'ha traduït per ara en una sentència, i ni tan sols ha permès avenços suficients com perquè Casas s'atreveixi a convocar un ple per votar el text proposat i dictaminar si els 114 articles i 12 disposicions recorregudes pel PP, la meitat de l'Estatut, són constitucionals o no.
La presidenta continua negant-se a fer servir el seu vot de qualitat per decantar la balança, de manera que si només s'aconseguís sumar a l'acord Aragón i es produís una situació d'empat (cinc a cinc), el tribunal continuaria enrocat. Al llarg dels tres anys de discussions, Aragón ha anat derivant cap a posicions pròximes als magistrats que aposten per retallar aspectes clau del text. I el vicepresident del TC, Guillermo Jiménez, podria veure de bon ull una sentència que conjugués els postulats de les dues parts.
Quan es va fer l'última "prospecció" al mes de novembre –terme que utilitza el TC per evitar fer votacions– Aragón i Jiménez es van oposar al text de Pérez-Vera i quatre dels magistrats anomenats progressistes –tots menys Aragón– van quedar en minoria davant dels sis que rebutjaven la ponència. Per acostar Aragón i Jiménez a una majoria progressista caldria retallar l'Estatut més enllà del que proposa Pérez Vera, més partidària de limitar-lo per la via interpretativa. I aquest moviment allunyaria de l'acord Eugeni Gay i Pascual Sala, també del bloc anomenat progressista i més partidaris de retocar poc la llei catalana aprovada a les Corts espanyoles i votada pels ciutadans catalans.
Alegret avisa els polítics
Mentrestant, i malgrat les queixes de l'exvicepresident de Felipe González i ara president de la comissió constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, la sentència pendent de l'Estatut continua generant debat i declaracions en tots els estaments, inclòs el judicial. Aquest dilluns al matí ha estat la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, qui s'ha pronunciat en una entrevista a RAC1 en la qual no ha defugit les preguntes sobre l'afer, tot i que ha mantingut el seu habitual to institucional, sense estridències.
Com era de preveure, Alegret ha recordat que la sentència s'haurà d'acatar i ha dit que espera que la classe política "estigui a l'altura de la seva responsabilitat" quan finalment hi hagi sentència. Per la presidenta del TSJC, és "molt greu" que hi hagi missatges que proposin no acatar les decisions d'un Estat de dret.
També ha defensat la legitimitat dels membres del tribunal posant-se ella mateixa com a exemple, ja que també està pendent de renovació. "No puc deixar de fer la meva feina, encara que estigui pendent de renovació", ha al·legat. I ha recordat que els jutges del TC no poden "renovar-se ells mateixos", ja que això depèn del Parlament espanyol, mitjançant propostes dels partits. L'estira-i-arronsa entre el PSOE i el PP manté la renovació de quatre dels magistrats bloquejada, però això no deslegitima els jutges, segons Alegret.
Montilla vol una resposta a la mida
Si fa no fa a la mateixa hora que Alegret parlava a RAC1, el president de la Generalitat era entrevistat a Els matins de TV3. Com si hagués sentit la presidenta del TSJC, Montilla ha assegurat que la resposta a la sentència serà "proporcional" al contingut del text, sense concretar més, com d'altra banda ja ha dit moltes vegades en els darrers mesos.
Pel que fa al calendari electoral de Catalunya, la seva resposta ha estat menys contundent del que va ser la del secretari d'organització del PSC la setmana passada. Pel president, "la legislatura s'ha d'esgotar" perquè és el que toca, però també admet que sempre és possible avançar els comicis. José Zaragoza, en canvi, havia afirmat amb rotunditat que la legislatura s'acabarà passi el que passi amb la sentència de l'Estatut, retalli o no la norma. N'estava tan convençut que va arribar a concretar que les votacions es faran "al novembre", ja que l'1 de novembre es compliran els quatre anys de les últimes, que van ser convocades per Pasqual Maragall per al dia de Tots Sants del 2006.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.