Els eurodiputats d'ERC, CiU i ICV veuen insuficient la mesura de l'Eurocambra de passar la pàgina de la Constitució

Els eurodiputats d'ERC, CiU i ICV, Oriol Junqueras, Ramon Tremosa i Raül Romeva, veuen insuficient la mesura que l'Eurocambra proposa de passar la pàgina de l'original de la Constitució espanyola que exhibeix símbols franquistes al Parlament Europeu. Mentre Junqueras considera que aquesta decisió respon "segur" a "pressions dels polítics espanyols", Tremosa ha qualificat el gest com "una metàfora de la transició incompleta que no satisfà la major part dels catalans" i Romeva ha declarat el seu desig que la decisió d'amagar l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre que exhibeix la Constitució enlloc de canviar el volum 'no sigui definitiva".

"Tinc la sensació que el president del Parlament Europeu ens dona la raó però que, al mateix temps, no s'atreveix a obrar en conseqüència, i aleshores la pregunta és quines pressions ha degut rebre per part dels polítics espanyols per prendre una decisió que en el fons consisteix a amagar sota la catifa quelcom que ell sap que no ha de ser aquí?'', es pregunta Junqueras. En aquest sentit, l'eurodiputat d'ERC ha volgut mostrar la seva "solidaritat" amb el president de l'Eurocambra. "Que sàpiga que no està sol enfront de les pressions dels polítics espanyols", ha declarat Junqueras, convençut que una decisió d'aquest tipus "segur que és contrària a allò que li dicta la consciència" al president del Parlament Europeu, Jerzey Buzek. "Per la seva condició de polonès, un país que va ser víctima de l'agressió estalinista i l'agressió nazi, que va comptar amb les tropes de la división azul, segur que és conscient que aquesta simbologia que ens recorda el feixisme està fora de lloc al Parlament", ha afirmat Junqueras.

Tremosa ha explicat que, a la pàgina de la Constitució que actualment està oberta a l'Eurocambra, al costat dels símbols franquistes hi ha "la firma del rei espanyol". Un fet que, per Tremosa, "és una metàfora de la transició incompleta que no satisfà la major part dels catalans". "És com si no es volgués fer la ruptura completa amb el règim anterior', ha declarat l'eurodiputat convergent, que ha recordat com el projecte franquista de crear "el gran Madrid" i convertir la capital espanyola en una ciutat forta com París, provincianitzant la perifèria, "s'ha culminat en democràcia", perquè és un projecte que comparteixen tant el PP com el PSOE. "No s'han transferit impostos, ni aeroports, ni trens ni ports, per tant, en els grans temes encara estem centralitzats", ha recordat Tremosa, que considera que "passar la pàgina però no moure el llibre és una metàfora vella de com des de Madrid tot segueix lligat i ben lligat".

Romeva, en conèixer la decisió de l'Eurocambra, ha mostrat sorpresa i frustració, "ja que tenim edicions més actualitzades de la Constitució i, com que hem de mirar cap endavant, crec que hagués estat un bon gest canviar-ne l'edició", ha afirmat. "Espero que la decisió no sigui definitiva", ha sentenciat l'eurodiputat d'ICV.

Per evitar la retirada de la Constitució que s'exhibeix a la seu de Brussel·les de l'Eurocambra, fonts parlamentàries han apuntat utilitzar la mateixa fórmula que se segueix al Congrés dels Diputats, on també s'exposa l'original del 1978, però no mostra l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre perquè està obert per la disposició final. Fonts parlamentàries han apuntat que, molt probablement, la Constitució s'exposarà a Brussel·les oberta per la pàgina dels drets i deures fonamentals.

Impossible a la resta d'Europa
Junqueras ha recordat que "cap altre estat d'Europa no exposa a les institucions europees simbologia vinculada a règims totalitaris". És més, la llei fonamental tant a Alemanya com a Itàlia prohibeix explícitament l'ús de símbols feixistes. "És una catàstrofe que a l'Eurocambra hi hagi un símbol franquista. A Alemanya seria totalment impossible que una esvàstica estigués visible en un edifici així', va denunciar l'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst. L'italià Rosario Crocetta també va demanar la "desfeixisització" de les institucions i va recordar que a Itàlia "s'ha tret de tots els edificis públics tant el feix romà, l'element que distingia el feixisme, com els lemes de Viva il Duce i totes les inscripcions d'exaltació de la guerra o contra els jueus".

L'Eurocambra té exposats objectes representatius de la "vida política, parlamentària o ciutadana" dels 27 estats membre. "Estònia ha donat un piano de cua, per què hi ha d'haver aquest símbol representant Espanya? Tan insegurs o tan contents estan del passat?", es pregunta Tremosa.