"La Catalunya del segle XXI necessita un nou projecte"

No és un simple alcalde Lluís Recoder, a punt de complir-se deu anys del seu govern a Sant Cugat, illa de CiU amb majoria absoluta en el mar del socialisme metropolità. En aquesta entrevista, Recoder aplaudeix el pacte CiU-PSC per la LEC i parla del futur.

Vostè és dels dirigents de CiU que ha governat còmodament a nivell municipal en una Sant Cugat on es viu bé. Comparat amb la situació de crisi del país, com es veu tot plegat?
Ara sí que tenim una majoria còmoda, 14 de CiU per 4 socialistes, però quan vaig arribar érem 9 regidors de CiU i 8 del PSC i després 10 de CiU i 6 del PSC. Però que ningú es pensi que aquí es guanya amb facilitat. Ho hem fet donant confiança als ciutadans i preparant-nos des de fa molts anys per fer front a aquesta crisi.

De governar una ciutat de 76.000 habitants a governar un país hi ha una diferència notable. Com veu CiU?
CiU està preparada. Però això és fruit d’un procés de posada al dia, de consolidació de lideratges, de feina d’oposició seriosa... Quan cal, denunciant les mancances del tripartit, però també responsable, com aquesta setmana votant la llei d’educació.

S’està acabant la travessia del desert?
Això és molt arriscat de dir. Seran els ciutadans els que decideixin que aritmèticament hem de tornar a governar. Tenim el lideratge sòlid de l’Artur Mas, estem preparats i podem conduir el país fins i tot en moments difícils com els actuals.

Vostè, en un últim article al seu blog, sí que feia una mica d’autocrítica en el sentit que res està guanyat i que calen noves idees. Què li falta a CiU?
La Catalunya del segle XXI necessita un nou projecte. I no és que haguem de tornar sinó que hem de venir. La CiU d’avui no és exactament la mateixa de l’any 1980. És una CiU amb idees posades al dia, amb nous lideratges i rejovenida.

Ja no valen les idees de CiU del 1980?
Sí, però posades al dia. El món s’ha fet petit i ens obliga a un sobreesforç en govern i en valors. A la Catalunya del segle XXI li cal una sacsejada: la gestió pública s’ha de modernitzar, en la prestació de serveis públics no és clau qui els presti, l’educació demana una petita revolució perquè ha estat presonera de tradicions pedagògiques.

Se’l veu satisfet aquesta setmana amb l’aprovació de la LEC gràcies a l’acord principal de PSC i CiU. ¿El segon gran acord ha de ser sobre la crisi?
L’Artur Mas s’ha ofert reiteradament al president en aquesta qüestió. Nosaltres abans d’estimar-nos les nostres sigles ens estimem el nostre país. Estem disposats a renunciar a quotes d’oposició en favor del bé comú. I en la crisi estem disposats a fer-ho.

Hi ha molts altres temes: Quart Cinturó, pactes nacionals...
...en els quals hem participat.

¿Creu que el que ha passat amb la LEC tindrà una continuïtat sovintejada fins al final de la legislatura?
No ho sé perquè hi ha dues qüestions molt importants en l’horitzó en què hem de veure si som capaços d’actuar conjuntament: el finançament i la sentència del TC. Pel que fa al finançament, tinc molt poca confiança que acabi bé, perquè veig el govern incapaç de torçar la voluntat del govern espanyol. I pel que fa al TC, segons com acabi, hauríem d’aconseguir una resposta com més transversal millor. I el PSC acostuma a triar PSOE.

¿No li fa por que la resposta de CiU a aquestes qüestions allunyi la federació de ser, com vostè defensa, una força nacionalista i centrada?
Centrats vol dir que tenim en compte la ciutadania. No podem elevar el sostre de la nostra reivindicació si la ciutadania no segueix. Però si es tanquen les portes amb l’Estat, ens hem de replantejar quina és la nostra estratègia sense cap mena de por.

S’esgotarà la legislatura?
L’horitzó polític a Catalunya és molt incert, i el finançament i el TC ho condicionaran molt.

Què li agradaria, de manera realista, que passés després de les eleccions?
Que CiU guanyés i pogués articular una majoria compromesa per sacsejar el país tant en el terreny nacional com en el social. Estic serenament esperançat, res més.

I a la gent del carrer no creu que li és igual qui governi, tenint en compte el 85% d’insatisfets políticament?
Espero que no, perquè no és el mateix. Entenc el desconcert de la gent per la crisi, perquè guanyin uns i governin uns altres, perquè hi hagi manca d’entesa al govern o perquè des de l’oposició alguna cosa devem haver fet malament. Tots tenim una mica de responsabilitat.

¿Té futur un govern de CiU en minoria si el tripartit no suma?
No és descartable la solució. Tenim capacitat de bastir ponts i ho podríem fer per aprovar pressupostos i tenir una legislatura estable. Ara, més val un govern amb majoria, només cal veure Zapatero a Madrid.

¿Està a disposició del seu partit en cas que se li ofereixi obrir una nova etapa en un govern de la Generalitat?
Bé, a Mas li vaig dir en l’últim congrés que estava disposat a entrar a la direcció del partit i a col·laborar amb ell per assolir el govern. I això estic fent.

Té un paper a l’executiva com a dirigent municipalista. El proper pas és Governació?
Res, no en vull ni parlar. Ja em feien conseller d’Habitatge ara fa quatre anys i mira com vam acabar.

Està a disposició del partit.
Estic fent el que haig de fer.

Li fan cas a CiU? Més que abans?
S’escolten les meves opinions i si la pregunta és si m’hi sento còmode, sí.