Política
El jutge estira el fil contra la banca privada del BBVA
Prenafeta i Alavedra haurien participat en operacions de blanqueig de diners amb la societat municipal Gramepark, que va néixer com a constructora d’aparcaments
El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón s’ha hagut de remuntar a una operació iniciada fa nou anys contra la banca privada del BBVA, BBVA Privanza –a Espanya ja liquidada però que continua tenint filials als paradisos fiscals de les illes Caiman, Panamà i les Antilles Holandeses–, per vincular alguns dels presumptes implicats com Lluís Prenafeta i Macià Alavedra en les operacions de blanqueig de diners de la presumpta xarxa de corrupció catalana a l’illa de Jersey.
BBVA Privanza es va reconvertir el 2002 dins de la banca minorista després de la investigació oberta per Garzón per un cas d’evasió de capitals a Jersey. Segons aquelles investigacions, la filial de la banca de matriu basca oferia productes fiduciaris idonis per blanquejar capitals i evadir impostos.
L’operació urbanística a Catalunya que hauria estat objecte d’aquest blanqueig de diners tindria a veure amb uns terrenys del centre comercial Gramenet que van ser venuts en subhasta a l’època en què l’alcaldessa era l’actual vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre. Els terrenys van passar més tard per un procés de recompra per part de l’Ajuntament i novament de revenda a capital privat en una operació controlada per la societat immobiliària municipal Gramepark, que presideix el tercer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, un dels detinguts ahir.
Els investigadors intenten descobrir ara si aquesta empresa municipal, que va néixer fa vint anys com a constructora d’aparcaments, va ser utilitzada per la trama de corrupció, que presumptament operava mitjançant l’adjudicació d’obres i serveis vinculats a la construcció.
El lligam entre l’empresa pública de Santa Coloma de Gramenet i les empreses immobiliàries dirigents de les quals també van ser detinguts ahir, Proinosa (Josep Singla) i Espais (Lluís Casamitjana), és el que també vol provar Garzón, que s’aferra, per exemple, al fet que Gramepark va néixer com a constructora d’aparcaments municipals i que s’ha acabat convertint en adjudicatària d’obres públiques.
Fonts coneixedores de les dinàmiques de l’empresa municipal van apuntar ahir que Gramepark adjudicava els seus projectes a les mateixes empreses segons la dimensió i que els més importants sempre se’ls enduia Proinosa. L’empresa, en aquests moments, treballa en projectes de la Generalitat com el centre d’emergències 112 de Reus. Les seus de Proinosa al Districte Econòmic de l’Hospitalet de Llobregat i d’Espais a l’avinguda Diagonal van ser registrades per la Guàrdia Civil.
Proinosa es defensa
Fonts dels serveis jurídics de Proinosa ahir en conversa amb aquest diari van qualificar la “retenció” del president de l’empresa, Josep Singla, d’un “error” del jutge que en els propers dies quedarà esclarit amb l’alliberament de l’empresari.
El mapa de la corrupció a Catalunya, si es confirmen les investigacions de Garzón, també tindria ramals a Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. En el primer cas, l’ajuntament va assegurar ahir que la investigació havia demanat informació sobre un solar sense edificar del municipi, que podria estar situat a la zona del port esportiu. En el segon cas, a Sant Andreu, la sospita, que ahir es va traduir en la visita de dos agents que van demanar dades sobre un conveni urbanístic de l’any 2006 –quan hi governava el PP amb el PSC–, se centraria en la promoció immobiliària de Can Rivière.
BBVA Privanza es va reconvertir el 2002 dins de la banca minorista després de la investigació oberta per Garzón per un cas d’evasió de capitals a Jersey. Segons aquelles investigacions, la filial de la banca de matriu basca oferia productes fiduciaris idonis per blanquejar capitals i evadir impostos.
L’operació urbanística a Catalunya que hauria estat objecte d’aquest blanqueig de diners tindria a veure amb uns terrenys del centre comercial Gramenet que van ser venuts en subhasta a l’època en què l’alcaldessa era l’actual vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre. Els terrenys van passar més tard per un procés de recompra per part de l’Ajuntament i novament de revenda a capital privat en una operació controlada per la societat immobiliària municipal Gramepark, que presideix el tercer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, un dels detinguts ahir.
Els investigadors intenten descobrir ara si aquesta empresa municipal, que va néixer fa vint anys com a constructora d’aparcaments, va ser utilitzada per la trama de corrupció, que presumptament operava mitjançant l’adjudicació d’obres i serveis vinculats a la construcció.
El lligam entre l’empresa pública de Santa Coloma de Gramenet i les empreses immobiliàries dirigents de les quals també van ser detinguts ahir, Proinosa (Josep Singla) i Espais (Lluís Casamitjana), és el que també vol provar Garzón, que s’aferra, per exemple, al fet que Gramepark va néixer com a constructora d’aparcaments municipals i que s’ha acabat convertint en adjudicatària d’obres públiques.
Fonts coneixedores de les dinàmiques de l’empresa municipal van apuntar ahir que Gramepark adjudicava els seus projectes a les mateixes empreses segons la dimensió i que els més importants sempre se’ls enduia Proinosa. L’empresa, en aquests moments, treballa en projectes de la Generalitat com el centre d’emergències 112 de Reus. Les seus de Proinosa al Districte Econòmic de l’Hospitalet de Llobregat i d’Espais a l’avinguda Diagonal van ser registrades per la Guàrdia Civil.
Proinosa es defensa
Fonts dels serveis jurídics de Proinosa ahir en conversa amb aquest diari van qualificar la “retenció” del president de l’empresa, Josep Singla, d’un “error” del jutge que en els propers dies quedarà esclarit amb l’alliberament de l’empresari.
El mapa de la corrupció a Catalunya, si es confirmen les investigacions de Garzón, també tindria ramals a Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. En el primer cas, l’ajuntament va assegurar ahir que la investigació havia demanat informació sobre un solar sense edificar del municipi, que podria estar situat a la zona del port esportiu. En el segon cas, a Sant Andreu, la sospita, que ahir es va traduir en la visita de dos agents que van demanar dades sobre un conveni urbanístic de l’any 2006 –quan hi governava el PP amb el PSC–, se centraria en la promoció immobiliària de Can Rivière.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.