Ucraïna celebra la segona volta de les presidencials sota l'amenaça del col·lapse polític

Ja han obert les urnes a la segona volta de les eleccions presidencials ucraïneses, que es desenvolupen enmig d'un ambient polític enormement tens que ha alimentat el temor de la comunitat internacional a un possible col·lapse del procés electoral.

Primer, per l'intercanvi d'acusacions entre el favorit Víktor Ianukóvitx i el seu rival, la primera ministra Iulia Timotxenko, que ha amenaçat amb treure els seus partidaris al carrer en cas de derrota; però sobretot pels canvis introduïts a última hora a la llei electoral, altament sospitosos segons observadors europeus i que podrien desembocar en una petició de Timotxenko per anul·lar la votació sencera.

Succeeixi allò que succeeixi, el fet cert és que l'exprimer ministre Ianukóvitx ha protagonitzat un espectacular retorn a la palestra després de la seva victòria amb un 35% en la primera volta dels comicis. El seu triomf en aquesta segona volta és molt possible, ja que compta amb el suport dels comunistes liderats per Petro Simonenko i amb el president del Parlament, Volodimir Litvin. Tots dos eren candidats en la primera volta i van sumar un total del 6% de la intenció de vot.

Timotxenko, per part seva, "no té ningú". A aquestes altures, segueix intentant conjugar suports. Candidats com Arseni Tarseniuk, que va obtenir un 7% en la primera volta, o sobretot Serhi Sihipko (tercer candidat més votat a la ronda inicial dels comicis), "segueixen a l'aire", explica David Greene, de la Ràdio Nacional Pública (NPR) dels Estats Units. És molt improbable que tots dos l'abonin si Ianukóvitx obté una victòria mitjanament contundent, que és allò que s'espera. ALTERACIONS

El context internacional ha canviat. Cinc anys després de la Revolució Taronja, la comunitat internacional ja no està per la tasca de pronunciar-se incondicionalment a favor d'un candidat concret. Brussel·les i Washington estan mantenint les distàncies, frustrats per l'escàs progrés democràtic registrat al país.

En conseqüència, Moscou ha adoptat un paper més rellevant en el panorama electoral ucraïnès i pretén fer-se notar a través de la figura de Ianukóvitx, triomfador dels fraudulents comicis del 2004 que van desembocar en les protestes prodemocràtiques que van marcar la singladura del país des d'aleshores. Ianukóvitx utilitza, segons el parer de David Greene, de NPR, un doble discurs: proeuropeu davant de les cambres, afí al Kremlin darrere d'elles. Per aquest motiu assegurava a milers de miners de Donetsk la seva intenció de garantir l'ús del rus com a llengua obligatòria, especialment a l'est del país.

Finalment, queda la qüestió de la llei electoral que va entrar en vigor divendres i que permet portar a terme el recompte dels vots en els col·legis electorals de tot Ucraïna independentment de si són presents o no els representants dels candidats.

La crítica de la missió d'observació de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), ha estat immediata. "No ens sembla una bona pràctica que es facin canvis d'última hora a la llei electoral si no és que derivin d'un ampli consens polític", ha declarat el portaveu de la missió d'observació de l'Oficina d'Institucions Democràtiques i Drets Humans de l'OSCE, Jens Eschenbacher, qui compte de totes maneres amb la "professionalitat i bona fe dels funcionaris electorals", segons els comentaris recollits per EUObserver.

Existeix un problema addicional per a Timotxenko i és que segueix actualment com a Cap de Govern. En un país on la població està fastiguejada i en què l'economia ha decrescut un 15% l'any passat, la primera ministra representa l'immobilisme. Els analistes se sorprenen que hi hagi restat tant de temps al poder, tenint en compte que, si alguna cosa ha canviat a millor a Ucraïna, és que les negligències del poder ja no passen tan desapercebudes com abans, segons Andrew Wilson, del Consell Europeu de Relacions Exteriors.