El PSC encara una setmana clau en el pols del finançament

Els socialistes catalans encaren a partir de dilluns una setmana clau en la pugna pel nou finançament. No només l'estabilitat del govern de Catalunya pot acabar esquerdada en funció de com quedi aquest tema, sinó també les relacions del PSC amb el PSOE i les de Catalunya amb Espanya.

Des del ministeri d'Economia es preveu donar una nova empenta a la negociació els propers dies. Si bé des de l'executiu s'ha reconegut que hi ha hagut "certes millores", es consideren insuficients. El PSC ha convocat per dissabte de la setmana vinent el seu consell nacional, el màxim òrgan entre congressos. Tot i ser una reunió ordinària, la cúpula socialista podria aprofitar per preparar el partit per a un aval públic a un possible pacte, en cas que es tanqués aquesta setmana, o en el pitjor dels casos, per renovar la confiança en els negociadors i donar-los més temps.

El president de la Generalitat i líder del PSC, José Montilla, ha mirat els darrers dies de treure pressió al calendari apuntant que no li preocupava si l'acord arribava el 10 o el 17 de juliol, però deixant clar alhora que no prorrogarà la negociació més enllà de juliol.

Aquest escenari complicaria molt les relacions del PSC amb el PSOE i, de retruc, la relació Catalunya-Espanya, que es podria veure agreujada amb la sentència del Tribunal Constitucional. Per alguns membres del PSC el canvi de clima experimentat les darreres setmanes en la negociació del finançament "afavoreix" les relacions amb el PSOE, que l'estiu passat van experimentar episodis de tensió.

Més d'un quadre socialista admet en privat que el retard de Zapatero per tancar aquest tema contribueix en part que s'incrementi l'abstenció, a més de neutralitzar que l'acció de govern acabi arribant a l'opinió pública. Tot i així, consideren que si el finançament es tanqués a l'estiu, hi ha marge per remuntar i que el PSC obtingui uns bons resultats al 2010.

Plans B
Des de la cúpula PSC s'assegura que no han entrat a analitzar els escenaris que es poden obrir davant un no acord i si els socis de govern no veuen bé l'última proposta que faci Salgado. Asseguren que l'únic escenari en què treballen és per a l'acord.

És a dir, no hi ha plans B, malgrat l'avís d'ICV, que cada partit del govern pot donar suport o no el pacte sobre finançament, i d'ERC, on creixen les veus internes que aposten per sortir del govern si no s'aconsegueix un bon acord, en un afany alhora per preparar el seu president, Joan Puigcercós, per a la cursa cap a les eleccions catalanes. Montilla només ha apuntat que pensa esgotar la legislatura i ha evitat missatges públics als socis.

Tot i que els ecosocialistes pretenen blindar l'estabilitat del tripartit adduint que si no hi ha acord a qui s'ha de passar factura és a Zapatero al Congrés, aquests miren darrerament de reüll els socialistes, davant el temor que les presses d'alguns dirigents acabin afectant les files del PSC, tot i que el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el president Montilla han garantit que només s'acceptarà un bon acord que compleixi l'Estatut.

Amb la incertesa encara de saber com quedarà tot plegat, els socialistes han començat a respondre a l'oposició, carregant contra el reguitzell de xifres que CiU ha plantejat. L'estratègia del PSC, en cas d'arribar a un acord, passarà per contraposar el resultat del nou model amb l'obtingut per CiU i PP el 2001, i per justificar que l'espera valia la pena.