Guerra oberta PSC-CiU per Millet i els informes

"Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat". Mateu 23:27-32.

És l'oasi català un sepulcre emblanquinat? Corre el risc de semblar-ho si fem cas de com el cas Millet i els informes inútils i cars encarregats pel govern han començat a esquitxar la política catalana a un any de les eleccions per obra i gràcia, primer, de l'actuació de partits i institucions; segon, de les informacions aparegudes; tercer, de les filtracions convenientment repartides i, quart, del ventilador que han engegat els partits. De manera que la precampanya electoral amenaça de ser bruta, malgrat que l'experiència -llegiu 3%- diu que hi acaba havent un pacte final.

És curiós, com a mínim, que després que apareguessin filtrats informes de dubtosa utilitat encarregats pel govern als mitjans de comunicació, la rèplica hagin estat informacions que parlen de 72.000 euros del Palau de la Música donats a Àngel Colom -quan ja militava a CDC- per liquidar el PI, i aportacions de fins a 630.000 euros de la Fundació Orfeó Català a la Fundació Trias Fargas de CDC. I de les informacions dels diaris s'ha passat a les acusacions verbals. Miquel Iceta, que demana que la justícia vagi a fons en el cas de la Trias Fargas, ja va vincular Millet i CiU en el debat de política general amb la frase: "Curiós país aquest en què la presumpció de patriotisme era per als Millets, mentre es negava aquesta qualitat als socialistes catalans i a molts d'altres". El president José Montilla va seguir dissabte en el consell nacional del PSC dient que la política està per servir la cultura "i no per servir-se'n". I ahir el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va insistir que Artur Mas "ha d'aclarir les coses, perquè no és normal que vegi raonable que uns diners destinats inicialment al Palau de la Música acabin finançant una campanya política". Zaragoza va ironitzar si en les reunions del grup parlamentari de CiU es fa "cant coral". I al PSC s'hi va afegir ICV, que exigeix a CDC que torni les aportacions del Palau de la Música.

Mas va respondre que no pensa caure "en les provocacions del senyor Montilla", que "mira d'empastifar-ho tot" perquè, assegura, les enquestes li van malament. De la seva banda, Josep Antoni Duran i Lleida -que, això sí, va assegurar que Unió no ha rebut ni un cèntim del Palau- va respondre que qui encara s'ha d'explicar és Montilla sobre els informes. I aquesta és la batalla de CiU. Per dos motius. El primer, que el dirigent d'Unió Josep Maria Servitje va ser condemnat per uns informes de la conselleria de Treball -ERC i ICV van anar a la fiscalia- per la manca total o parcial d'originals, la seva pretesa inutilitat i una inusual tramitació del procediment administratiu. Elements que CiU veu ara repetits. I, segon, perquè per falta d'originals d'unes enquestes pretesament manipulades, Mas va haver de sacrificar la seva mà dreta, David Madí, quan era conseller en cap. Aquell cap tallat va ser el pacte amb el PSC per tancar la comissió d'investigació al Parlament. Ara CiU pensa apuntar amunt, molt amunt, demanant un cap. Si això servirà per aturar el ventilador, ho dirà el temps. De moment, la candidata del PP Alícia Sánchez-Camacho s'ha avançat denunciant ja "un pacte de silenci" entre PSC i CiU, amb la complicitat d'ERC, "per tapar-se mútuament les vergonyes" del cas Millet i els informes bloquejant comissions d'investigació sobre els dos afers al Parlament. Una omertà que, diu, porta a la desafecció.