"S’hauria de poder viure en castellà a Catalunya"

Des de fa poc més d’un any, PSOE i PP estan pendents d’una amenaça nova: la UPyD de Rosa Díez. Més d’un s’ha sorprès veient que aconseguia representació al Congrés i al Parlament Europeu. A Díez no li estranya perquè, diu, socialistes i populars no s’adapten a la societat actual.

¿UPyD és un partit de centre, de dretes o d’esquerres?
És un partit progressista entenent que les polítiques de progrés, en el món del segle XXI, no són propietat ni de la dreta ni de l’esquerra.

I per què es veu més preocupat el PP que el PSOE per la seva influència?
Perquè són més maldestres. L’esquerra, a Espanya, a l’hora de gestionar la cosa mediàtica, és molt més hàbil. Arran de les europees, al PSOE i a IU hi ha una preocupació important. Són partits tradicionals que no s’han adaptat a un món en què els ciutadans són més crítics, especialment els joves.

Els joves són el seu objectiu principal?
No són l’objectiu principal, però sí el principal nutrient.

A qui ha tret més vots UPyD, al PSOE o al PP?
Als dos.

Parlem de la llengua. ¿Creu que, a Catalunya, és viable garantir a qualsevol estudiant rebre classes en català o en castellà amb la massificació que hi ha a les aules?
És viable si es vol fer bilingüisme, donant l’oportunitat a tots els ciutadans d’aprendre les dues llengües. Amb els habitants que té Catalunya és complex. Però no et poden obligar a aprendre les dues. T’han de garantir que les puguis aprendre.

¿No creu que el debat lingüístic s’utilitza en clau partidista? ¿No s’hauria de buscar el model educatiu més eficient?
El que vull és un model educatiu per deixar d’estar a la cua dels informes. Els idiomes em preocupen menys. No m’importa que el castellà sigui marginal en una zona de Catalunya si la gent parla català.
Els informes diuen que els estudiants catalans tenen un coneixement del castellà per sobre de la mitjana.
Però respecte a Europa estem fatal.

¿Es pot garantir el bilingüisme si els ciutadans no estan obligats a conèixer les dues llengües?
L’administració té l’obligació d’atendre’t en qualsevol de les dues, però tu no les has de conèixer. Al carrer no hi ha cap problema. El problema és a l’administració. Jo accepto que un nacionalista em digui que vol protegir la llengua, fins i tot restant drets als ciutadans. El que no accepto és que em digui que no hi ha discriminació.

Que a Catalunya, al carrer, no hi hagi cap problema, ¿no és fruit de la política lingüística que s’ha fet?
No, és perquè el català és fàcil d’aprendre, i tothom el parla. Portar l’aprenentatge a l’escola està bé. El problema és quan això s’imposa i no es dóna el dret als ciutadans a escollir en quina llengua volen educar els seus fills.

Molta gent creu que la política lingüística ha ajudat a integrar.
La integració ha estat malgrat la política lingüística, i no gràcies a ella.

¿No veu positiu que ajudés a difondre el català en els entorns més castellanoparlants?
Aquesta gent va conèixer el català quan l’administració pública no feia el que fa ara. Abans podies educar els fills, en un col·legi públic, en castellà o en català.

Quan? La immersió es va aplicar amb els primers governs de CiU.
Es va implementar un model a la llei, però encara es podia escolaritzar els fills en castellà, i posar els cartells del comerç en la llengua que volguessis. El que en el passat es va fer amb el castellà, en el sentit d’imposició, ara l’administració ho fa amb el català.

¿Integrar comunitats diferents no és resoldre un problema?
La gent ja estava integrada. ¿La integració passa per aprendre català? Hauries de poder viure en castellà a Catalunya. I no és fàcil viure en castellà a Catalunya.

¿Creu que s’hauria de fer com a Euskadi i oferir models diferents?
Els experts diran com s’ha de garantir la llibertat d’elecció i el coneixement de les dues llengües. A Euskadi, durant els primers anys, va funcionar. Els tres models no van generar conflicte ni segregació de cap tipus. Llàstima que, després, l’administració comencés a obligar.

UPyD a Catalunya. ¿Pactaran amb Ciutadans? ¿Crítics com Antonio Robles fitxaran per vostès?
El debat de Ciutadans és cosa seva. Nosaltres no tenim franquícies i no farem coalicions. A més, a aquest partit, la gent hi ve d’un en un, no col·lectivament. I, si té càrrec, ha de renunciar-hi.