“Seria atípic que el candidat no fos el president d’ICV”

El secretari general d’ICV afronta les eleccions primàries per ser el candidat ecosocialista a les eleccions al Parlament “amb ganes” i amb la voluntat d’impulsar un projecte “amb molta sensibilitat social i ambiental i una gran ambició nacional”.

¿Que no s’hagi presentat una candidatura alternativa denota que ICV viu un dels moments més tranquils?
ICV està en un moment de cohesió interna important, perquè vam arribar a l’assemblea amb tres corrents i vam acabar-la amb il·lusions compartides. Hi ha debat, però ens posem d’acord. No sé si hi haurà altres candidats, però seguirem amb aquest bon to intern.

¿El candidat a la Generalitat ha de ser el president del partit?
Ara no ho serà, però normalment acaba passant. Després farem assemblees i ho decidirem. L’anunci de Saura ha fet que els tempos canviessin, però ara toca escollir el cap de llista.

¿L’elecció del president seria en la propera assemblea, d’aquí a dos anys, o es farà una assemblea extraordinària?
S’ha de fer quan toca. Ara ens hem d’abocar en les eleccions i en el full de ruta que estem definint de manera paral·lela a les primàries.

No sembla gaire lògic que hagin de passar encara dos anys perquè el cap de llista sigui el president del partit.
És possible que ho fem abans de les eleccions al Parlament i les municipals, no ho descarto. En la darrera assemblea vam aprovar que faríem assemblees cada dos anys, unes d’orientació política i unes altres de direcció política. És possible que l’assemblea la fem coincidint amb les eleccions.

El president Joan Saura no ha manifestat la seva voluntat de seguir liderant el partit.
De moment ho és, en qualsevol cas ho decidirem en l’assemblea.

¿Descarta un model bicèfal, on el president del partit i el cap de llista siguin persones diferents?
Poden ser-ho, però el que és habitual en una força política de caràcter nacional és que el càrrec més important és qui es presenta com a cap de llista a les eleccions al Parlament. És bastant atípic en els partits sobirans a Catalunya. Normalment coincideix i no s’ha produït mai en cap força política amb poder de decisió a Catalunya.

Saura reconeixia que la seva tasca com a conseller li havia impedit atendre com calia les funcions de president del partit. Si és escollit líder d’ICV, ¿ocuparia algun càrrec al govern?
Anirà en funció dels resultats i de l’acord de govern. No s’ha de defensar ni descartar d’entrada. Tot dependrà de les característiques de les conselleries, que han de ser centrals, i de la responsabilitat que tinguem. Tenim present que el més important en tota negociació de govern han de ser les polítiques, i més en un context de crisi. Ho parlarem quan toqui. Qui sigui al govern ha de garantir la continuïtat amb el lideratge del partit. Ara hem d’explicar la nostra proposta.

Ha comentat que deixarà l’escó a Madrid l’any vinent. ¿Ho veu compatible a l’hora de preparar l’assalt a la Generalitat?
Mentre cregui que ho puc fer compatible seguiré. El més raonable és intentar fer aquest curs a Madrid. Si veiés que no pot ser compatible ho deixaria.

¿Es pot preparar l’assalt a la Generalitat des de Madrid?
No és que no ho vegi compatible, sinó que ho trobo interessant, perquè una de les coses més importants de la política catalana són les relacions amb l’Estat. La presència al Congrés et dóna una perspectiva i una visió prou interessant. És útil.

Si acabés president del partit, el càrrec de secretari general quedaria vacant. ¿Sortiria d’alguna de les vicepresidències?
Això dependrà de si som al govern o a l’oposició, de si ens interessa entrar al govern si hi ha una majoria d’esquerres. L’estructura interna del partit dependrà de la gent que hi hagi al govern, d’unes variables que ara no tenim.

Quins objectius s’ha marcat com a cap de llista?
Aconseguir el millor dels resultats possibles, perquè crec que en un context com l’actual les nostres propostes són les millors per a la gent. Cal sensibilitat social i no ens podem permetre el luxe que el govern no la tingui. Que la nostra presència guanyi pes és el meu repte. També cal una reflexió ambiental potent i alhora ambició nacional. Les coses que han funcionat al govern han de continuar i les que no, perquè no ens ha agradat tot, s’han de corregir, i només es podrà fer si disposem de més pes. Tenim una claredat diàfana en la nostra política d’aliances, ens diuen que som molt previsibles, potser és que som coherents. Ens fa forts perquè la gent sap a què jugarem, però és una debilitat a l’hora de negociar i l’hem de superar.

¿Exigirien en un nou tripartit no quedar fora de les lleis importants del país per evitar episodis com el de la llei d’educació?
La prioritat és que el consens se situï en primer lloc al govern.

Una condició que no s’ha complert.
No ha passat i no ens ha agradat que no passés.

¿Podria ser una condició sine qua non per reeditar un tercer tripartit?
Les condicions ja les posarem, però òbviament la forma de treballar i de fer és més important que les conselleries.

Què canviarà a ICV amb la seva arribada?
Canviaran coses, però no hi ha varetes màgiques. El nou lideratge comportarà noves sensibilitats. Segueixo reivindicant la tradició del PSUC i qui entengui que aquesta etapa vol dir renunciar a la tradició d’esquerres s’equivoca. Aquesta força continua sent tan d’esquerres com sempre. S’hi han de sumar altres elements, això sí, com el moviment pacifista o ecologista, sense deixar de banda l’ambició nacional. Aspiro a fer créixer les fronteres d’ICV.

Quins són els defectes que ICV ha de corregir i les virtuts que ha de potenciar?
Hem de recuperar capacitat de proposta, juntament amb el nostre entorn social. El segon repte és que la gent que s’acosta a ICV ha de tenir un espai per transformar la realitat i sentir-se útil. En contrast, hem de mantenir la claredat i l’honestedat en els nostres plantejaments perquè és el nostre segell distintiu i preservar el bon clima que hi ha a l’organització.

Saura ha manifestat la seva intenció de ser a les llistes. ¿Ha pensat incloure’l en un lloc capdavanter?
Saura forma part de l’actiu d’ICV. Ara som a les primàries, després triarem els caps de llista i finalment confeccionarem les llistes. Ja ho decidirem, encara no n’hem parlat.

Sí que ha dit que li agradaria repetir com a conseller. ¿Podria ser l’home fort d’ICV al govern?
Li van preguntar si descartava tornar a ser conseller i va respondre que no. Ja veurem quines són les persones més apropiades per anar al govern.

¿Serà una llista continuista o renovadora?
Hi aportarem tota l’experiència de la gent que hi ha, però això no vol dir que no hi hagi noves incorporacions. L’experiència del grup parlamentari, que ha estat positiva, s’ha de mantenir. Estic molt content amb l’equip que tinc ara mateix.

¿Dels tres partits del govern, ICV és qui arriba menys desgastada a les eleccions?
Hi ha gent que ens deia que Interior ens desgastaria, però ICV ha deixat petjada. No hem aconseguit tot el que volíem, perquè hem patit derrotes. Governar desgasta, però desgasta més no transformar.

Quina és la derrota més dolorosa?
La llei d’educació. Ni la compartim, ni entenem com el xantatge de les escoles d’elit que reben més de 25.000 euros a l’any i que segreguen nens i nenes es manté.

De què se sent més orgullós?
Hem reduït la sinistralitat en carreteres més d’un 50%, o la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat, que garanteix que el somni faraònic de portar aigua del Roine es descarti.

Algunes enquestes auguren que el tripartit no sumarà. ¿Podria ICV modificar la seva política d’aliances?
Pot sumar o no per poc. El nostre únic escenari és un govern d’esquerres i que hi hagi polítiques d’esquerres. No hem de reflexionar ara sobre la política d’aliances, perquè l’actual CiU és la que està més a la dreta dels últims anys. La CiU de Pujol tenia més elements socialdemòcrates que la de Mas i Madí, que és conservadora. Amb aquesta CiU és impossible entendre’ns.

Dirigents del partit sí que han qüestionat que ICV no s’obri a nous pactes. ¿No deixa a ICV poc marge de maniobra?
A l’assemblea es va parlar que la nostra política d’aliances, que ens dóna molta coherència davant l’electorat, fa que quan entres a negociar perdis centralitat.

¿Es va negociar malament el segon tripartit?
No, es va negociar d’acord amb les característiques i la força que teníem. Hem d’aspirar a tenir més força.

Amb més força, com es negociaria?
Diferent. L’escenari de negociació s’ha de situar en les polítiques, després ja parlarem de carteres. La negociació ha de ser a tres.

¿Entrarien en un govern amb Reagrupament?
És un partit de dretes, és l’independentisme de dretes. En matèria econòmica no coincidim en res.

Quin és el pla B d’ICV en cas de retallada de l’Estatut?
Que el pla B sigui unitari i amb una resposta contundent per part del govern. Hem de mantenir la fermesa del finançament.

¿L’aposta que fan pel federalisme quedarà tocada si es retalla l’Estatut?
Dependrà de les característiques de la sentència, però és evident que sí. L’Estatut és l’intent de federalitzar l’Estat a cops de martell, perquè aporta elements federalitzants i altres comunitats han copiat el català. El problema no és el cafè per a tots, sinó que sigui descafeïnat.Una sentència dura seria complexa per a Catalunya, però per a Espanya no seria menor.
En aquest supòsit, ¿modificarien la seva política nacional?
El federalisme és el millor pacte entre catalans, perquè és amb el que s’identifica més gent, però som plenament conscients de com n’és de transcendent la sentència i actuarem en conseqüència. Aquest govern, però, ha acabat amb l’estratègia de peix al cove. Des del punt de vista nacional, s’han fet passos importants, insuficients, però hem avançat més amb un govern catalanista i d’esquerres que no pas amb els governs pretesament nacionalistes de CiU.
Quines condicions posaran per donar suport als pressupostos de l’Estat?
Zapatero fa retòrica esquerranista els caps de setmana i política continuista entre setmana. Hi donarem suport si fa algun gest en política fiscal, en redistribució de la riquesa i en política catalana, aporta més inversions en el tren convencional, posa data a la transferència de Regionals i fixa el cabal ecològic de l’Ebre. n