Llull, March i Pla a l'Iran

"Quan pico a l'intèrfon de casa de la meva mare, la senyora Dolors, a Montmeló, em contesta: "Qui e?", i quan pico a l'intèrfon de casa de la meva sogra, la senyora Sima, a Maixhad, em contesta: "Qui e?", explica Ramon Gaja, professor de català a la Universitat Al·lameh Tabatabaí de Teheran. "En farsi, qui és es diu pràcticament igual que en català", aclareix el professor, que viu a l'Iran des del 2004.

Gaja va participar fa quatre anys i mig en el segon congrés internacional d'iranologia i va presentar una ponència sobre la influència de la literatura persa en l'obra de Ramon Llull.

Després, va rebre una beca d'estudis per fer un màster de tres anys a Teheran. Ara està acabant el segon curs de doctorat i encara li falten dos anys per completar-lo.

Casat amb una iraniana, Gaja reparteix el seu temps entre l'estudi i la investigació per al doctorat i les classes de català.

Els alumnes més veterans de català porten dos anys i mig estudiant a la Facultat d'Humanitats. Són tretze, i la majoria havien acabat estudis d'una altra llengua romànica com el castellà, l'italià o el francès quan van començar català. Però també hi ha alumnes llicenciats en llengua anglesa, bacteriologia o econòmiques.

"Curiositat per l'idioma"
"Vaig veure un anunci a la universitat que deia que es farien classes de català amb un professor nadiu, i vaig sentir curiositat per aquesta llengua", explica la Marzieh, una de les estudiants de Gaja.

Amb 26 anys i llicenciada en llengua i literatura italiana, no ha estat mai a Catalunya, però parla un bon català amb un simpàtic accent italià. "Els que han estudiat italià aprenen català molt ràpidament", apunta Gaja.

La Marzieh diu que vol seguir estudiant català i que li agradaria molt poder treballar en el futur per a alguna empresa catalana que tingués negocis a l'Iran. De fet, un dels objectius dels cursos de català és formar estudiants que puguin treballar per a empreses catalanes o es dediquin a traduir obres del persa al català i viceversa, afirma Gaja.

Aconseguir una d'aquestes dues fites és el desig de l'Ani, companya de classe de Marzieh, traductora i intèrpret de castellà. L'Ani va obtenir una beca de l'Institut Ramon Lull -la institució que finança les classes de català a la Universitat de Teheran- i va fer una estada a Catalunya. "Vaig conèixer Barcelona, Gironella de Berguedà, Masdenverge, Girona i Figueres", comenta. "Em va agradar molt Catalunya i la gent va ser molt amable, se sorprenien que hi hagués iranians que parlessin i estudiessin català", afegeix.

Les dues alumnes asseguren que han seguit estudiant català gràcies al seu professor. "Ens agraden molt les classes. Ens parla d'història, filosofia, cultura", explica Marzieh. I és que Gaja és un home d'una cultura molt extensa i un apassionat de la literatura. Una de les tasques a què es dedica és la traducció d'obres literàries perses al català. També tradueix poetes catalans al farsi.

Poemes Carles Riba
La revista iraniana Bojara publica en el seu últim número la primera traducció al farsi d'un poema d'Ausiàs March. L'autor de la traducció és Gaja, que ha comptat amb l'ajuda de la seva dona per fer les correccions. En el mateix exemplar es troben també poemes de Carles Riba i un article sobre aquest poeta. A partir d'ara, cada dos mesos, Bojara publicarà un article de Gaja sobre literatura catalana.

Una de les activitats que fan els alumnes és traduir textos. Ara treballen en El quadern gris, de Pla. Alguns alumnes llegeixen la web de l'AVUI, però "fa dues setmanes que no es pot obrir", comenta Gaja.

El curs s'acaba la setmana vinent, però la situació política dels últims dies ha alterat les classes. Ahir, la de català va quedar suspesa perquè després dels greus incidents a les universitats, que han deixat un rastre de destrosses ben visibles, els alumnes tenen por i prefereixen quedar-se a casa.