Repensar les fronteres

L'Enciclopèdia catalana diu que la frontera és aquell conjunt de punts que separa l'interior d'una regió del seu exterior. Però per als especialistes hi ha molts tipus de fronteres, algunes de les quals imposen bloquejos i limitacions que s'haurien de poder superar.

Precisament, per parlar i analitzar la qüestió fronterera i intentar tractar-la d'una altra manera, es reuneixen aquest cap de setmana un centenar d'especialistes d'arreu del món a la Cerdanya, un espai fronterer entre Lleida, Girona i Barcelona, però també entre França, Espanya i Andorra.

Òscar Jané, doctor en Història per la Universitat de Toulouse-Le Mirail i per la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels organitzadors d'aquest congrés, explica que les fronteres haurien de ser més permeables i tenir una lògica d'espais acurada perquè, al seu entendre, a Europa, hi ha diferents velocitats en diferents espais.

"S'ha de veure per què hi ha unes zones en les quals sempre s'ha apostat per unes fronteres molt permeables i, en canvi, hi ha d'altres -argumenta Jané- on tot recau en el centre de poder, que és l'estatal". I no només això, sinó que a més tenen un conglomerat de línies que tenen més vida en el paper que en la realitat, que és altament complexa i on les persones que es mouen construeixen la seva identitat diària en funció de molts altres elements.

Tots aquests altres elements són els que es volen analitzar del 19 al 21 de març a la Cerdanya i, per això, Jané insisteix que un dels punts destacats del congrés, que és el primer que es fa d'aquest tipus, és la seva interdisciplinarietat, això és, abordar el tema de les fronteres a partir d'aspectes d'ordre cultural, econòmic, històric, artístic, geogràfic, polític, comunicatiu o sociològic.

I és que, segons Jané, la frontera sorgeix de la necessitat de posar límits a l'espai per poder visualitzar-lo, i en aquesta necessitat hi ha una part conscient i una altra d'inconscient que va formant la identitat.

Per tot això, Jané considera que una de les línies de treball a tenir en compte és la creació de l'eurodistricte de l'espai català transfronterer, gestat a finals del 2008, una figura administrativa inferior a l'euroregió europea, més propera al ciutadà i que abasta la zona del Rosselló, la Cerdanya, l'Empordà i, per extensió, el global de Girona.

En concret, aquest projecte inclou un territori que aplega 1.130.000 habitants, 10.246 km² de superfície, 13 comarques històriques i 453 municipis.

L'objectiu de l'eurodistricte és afavorir les relacions entre els catalans de banda i banda de frontera, afavorir la creació de projectes i serveis comuns, millorar la competitivitat del territori i treure traves administratives als ciutadans dels diferents territoris.

A més, a partir del 2013, la Unió Europea repartirà ajudes econòmiques als territoris transfronterers que s'hagin estructurat i convertit en eurodistrictes, una fórmula existent des de fa anys a comunitats transfrontereres d'Alemanya i França.

Per tant, la idea final del congrés és, segons indica Jané, "poder tractar i treballar la qüestió fronterera directament amb Europa".

El congrés, que porta per títol Observar les fronteres, veure el món, compta amb la participació del professor Renaud Morieux de la Universitat de Lille; Patrice Vermeren, de la Universitat de París; Joan Ramon Resina, de Stanford; el geògraf Joan Nogué i l'artista quebequès Hervé Fischer, entre d'altres.