Jordi Portabella: “No estant al govern tenim un missatge més entenedor”

Des del seu lloc tradicionalment equidistant al si d’ERC entre sectors enfrontats, el president del grup republicà a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, advoca per construir una majoria sobiranista, que forci els límits de la Constitució espanyola.

Vostè és un dirigent d’ERC amb un estatus particular, perquè ara no està al govern de Barcelona –amb el PSC i ICV-EUiA–, però tampoc ben bé a l’oposició. És un paper útil aquest?
Faig una oposició constructiva en la qual votem a favor del que lliga amb el nostre projecte polític i en contra del que no compartim. Perseguim dues idees bàsiques: afavorir que la ciutat funcioni al millor possible i que avanci d’acord amb el nostre ideari.

Passats dos anys de legislatura, ¿la ciutadania entén la seva posició?
Va ser una sorpresa –perquè no tenia antecedents– que podent estar a govern no hi entréssim i ara tenim més dificultats per explicar tot el que fem. En canvi, el que surt reflectit als mitjans de la nostra acció té un missatge més entenedor.

ERC, al seu dia, li va agrair que no entrés al govern. ¿Va ser un exemple d’equidistància?
Tant el president com el secretari general van entendre les raons que vam esgrimir per no entrar-hi i van estar-hi d’acord. Amb el temps s’han adonat que era la millor decisió en el moment en què ens trobàvem.

De llavors ençà a ERC hi ha hagut pugnes internes i un canvi a la direcció, que ha culminat amb un joc d’equilibris en què Puigcercós és el líder del partit, i el vicepresident del govern, Carod-Rovira, renuncia a tornar a ser candidat a la Generalitat. ¿Va ser una sortida de compromís o de futur?
Actualment la cohesió del partit és millor que la que hi havia i els propers mesos aquesta situació encara millorarà. El partit està arribant a un punt de maduresa i equilibri que li dóna una cohesió esperançadora i alhora reclamada per la ciutadania.

Aquesta cohesió no sempre és tan evident. Ara mateix, hi ha opinions ben diferents sobre si hi ha d’haver manifestació abans de la sentència del TC sobre l’Estatut –com proposa Carod– o després –com diuen el partit i els consellers Huguet i Ausàs–. Com s’entén?
De fet, és la mateixa resposta explicada de manera diferent. Nosaltres creiem que l’11 de Setembre ha de ser útil per manifestar el desacord que es produirà a Catalunya si el TC vol modificar un Estatut que va ser aprovat pel Parlament, després ribotat a les Corts espanyoles i finalment aprovat per referèndum. És molt clar que la legitimitat del procés de l’Estatut és molt més gran que la del TC per retallar-lo i això s’ha de poder explicar abans que hi hagi la sentència. Ara bé, la manifestació s’ha de fer, lògicament, quan se sàpiguen els termes exactes de l’opinió del TC.

Els expresidents Barrera i Rigol plantegen portar la unitat d’acció del catalanisme a Barcelona i a Madrid com a resposta. Què n’opina?
Comparteixo amb ells que hi ha d’haver una reacció unitària que vagi més enllà de la manifestació. Ens trobem en la circumstància d’haver estat un any discutint-nos i no acceptant les propostes de l’Estat en matèria de finançament, en el límit del que permet un Estatut que alhora està recorregut al TC. Amb tot, ni aquest finançament satisfà les aspiracions de Catalunya ni aquest Estatut satisfà les legítimes aspiracions polítiques del país. Hem arribat, doncs, als límits de l’Estat sense sentir-nos prou representats. Per tant, hi ha d’haver un acord que expliqui que el que planteja l’Estat és insuficient per a les aspiracions econòmiques i polítiques catalanes.

El conseller Huguet planteja reformar la Constitució. Hi està d’acord?
No, l’esforç que cal fer per reformar la Constitució és tan gran que causaria un gran desgast a la societat catalana i al final pràcticament no en trauríem res o un límit que tampoc seria suficient. A partir d’ara, el que cal és construir serenament una majoria sobiranista que mostri que els seus objectius van més enllà dels que fixa una Constitució, que va ser feta per no poder ser modificada.

¿Una majoria sobiranista vol dir un canvi de majoria al govern català?
Defenso que la projecció política de Catalunya vagi més enllà del curt termini i es plantegi a mitjà i llarg termini, sota una base socioeconòmica i cultural que garanteixi el ple desenvolupament del nostre país.

Puigcercós no descarta un tercer tripartit. És la fórmula més idònia?
Pronunciar-se ara sobre què passarà d’aquí a un any és prematur. El que cal és fixar unes condicions de pacte amb qualsevol altre partit en què quedi clar que es fa un pas endavant en la construcció nacional de Catalunya. Amb aquestes poques però clares condicions hem d’anar a les eleccions, i després l’electorat ja dirà.