Puigcercós va encarregar un estudi sobre el 'Polònia'

El líder d'Esquerra, Joan Puigcercós, va encarregar durant la seva etapa com a conseller de Governació un informe a una empresa privada (A Portada) per valorar l'impacte comunicatiu d'algunes de les accions del departament.

En l'extens document, que analitza qüestions d'estratègia, també hi ha un apartat en què s'estudia l'impacte que tenia sobre la seva imatge el personatge del Polònia de TV3. La intenció era determinar si la imatge d'enfadat i cridaner del programa televisiu es traslladava a la dels electors.

El document, que va costar uns 12.000 euros, té per títol Posicionament de comunicació estratègica del departament de Governació i analitza, entre altres coses, la marca del departament. És a dir, si surt més a compte dir-ne departament de Governació i Administracions Públiques o departament de Governació i prou. L'estudi s'inclina per aquesta segona opció.

L'encàrrec es va fer el 2007, a principis de mandat de Puigcercós -després de la reedició del tripartit-, i vol ser un conjunt de recomanacions perquè la imatge de la conselleria i del conseller arribin nítidament a la ciutadania.

És un dels informes que el govern va encarregar el 2007 i que són aquests dies motiu de polèmica. Precisament ahir l'oposició va tornar a demanar responsabilitats. El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va apuntar novament al president de la Generalitat, José Montilla, i va demanar que depuri responsabilitats. Va evitar parlar de dimissions, però va donar per fet que l'encàrrec d'informes poc útils és habitual en el tripartit.

De la seva banda, l'exdirector de Comunicació del govern, Antoni Bolaño, es va mostrar "solidari" amb la persona que va encarregar l'informe per analitzar l'opinió d'articulistes de mitjans de comunicació catalans, per conèixer l'opinió sobre el segon tripartit, i ha sostingut que "en cap moment es va fer llistes de periodistes".

Bolaño va admetre a RAC 1 que es va analitzar l'opinió dels opinadors i es va construir una política de comunicació arran d'aquest informe, però "no es va pressionar" els periodistes per aquestes opinions. Segons Bolaño, l'informe pretenia una "fotografia" dels punts febles de la Generalitat i per això "l'opinió dels contraris era la més interessant". Va defensar la "bona intenció" del contingut i va remarcar que ell no el va encarregar.