Acord imminent

L’acord entre el govern català i l’espanyol per tancar el nou model de finançament de la Generalitat, que porta 336 dies d’incompliment, és més a prop després d’una nova jornada de converses a múltiples bandes en què, asseguren els protagonistes, els diners a obtenir per Catalunya han augmentat fins a 3.600 milions més pel 2012, més a prop dels 3.800 que reclama ERC. Tan madur sembla que el ministeri d’Economia ha citat per aquest matí el seu personal i la ministra Elena Salgado enviarà a la tarda el document amb el model i les xifres a les 15 comunitats de règim comú.

Un document que ha de servir per esvair els dubtes sobre si, tal com va avançar Miquel Iceta, es complirà “escrupulosament l’Estatut des del primer dia” o la xifra que s’anuncia per al quart any marca l’aplicació total del model, fora de termini estatutari. Pel viceprimer secretari del PSC, després de les converses d’ahir de la part catalana amb Rodríguez Zapatero i Elena Salgado, l’acord és “a tocar dels dits”, tant que, en una política de fets consumats, el PSC ja va sortir ahir a la tarda a explicar les bondats de l’acord –i comparant les dades amb l’acord CiU-PP– i les entitats econòmiques s’han posat al costat d’Antoni Castells i José Montilla, que les va informar, reduint el marge de maniobra a ERC, que rep pressió per l’altra banda de CiU, els crítics i les JERC.

De fet, qui més equilibris ha de fer abans de donar el sí és Esquerra, que va votar que no a l’Estatut per insuficient i ara tot apunta que es trobarà defensant un model que, si es concreta que no es consolida fins al quart any, queda per sota del que fixa el nou marc d’autogovern. Els republicans, que durant tot el dia d’ahir van estar tancats a la seva seu conversant amb representants del govern català i de l’espanyol, han mantingut el suspens fins a l’últim minut i, de fet, a última hora d’ahir la versió oficial continuava sent que no hi ha acord.
L’objectiu de les converses, tant amb la vicepresidenta econòmica, Salgado, com amb el president del govern espanyol era que l’executiu espanyol posés damunt la taula els 3.800 milions d’euros que els republicans exigeixen per avalar l’acord. Per Zapatero, arrencar el sí definitiu dels catalans. Ara com ara, la xifra per al quart any d’aplicació s’aproxima als 3.600 milions, segons va explicar Iceta. S’ha de veure si per 200 milions el govern espanyol se la juga a no obtenir el sí.

La major part de dirigents republicans s’inclina pel sí, si la xifra acaba sent 3.800 i es garanteix que Catalunya queda cinc punts per sobre de la mitjana respecte de la resta de territoris, fet que tornarà a fer que les aigües estiguin tranquil·les al tripartit, si és que s’han mogut gaire. La cara de Ridao a mitja tarda ho deia tot: pocs nervis i un somriure d’orella a orella mentre explicava que “hi ha hagut molts avenços”, fins al punt que “potser aquesta mateixa nit els podrem donar els detalls de l’acord”. “Aviat s’haurà acabat la comèdia”, va dir en un contacte amb periodistes. No va poder ser, i a última hora encara no hi havia fumata blanca, però està previst que aquest matí ja es pugui parlar d’acord. En aquest sentit s’han d’interpretar els gestos dels socis.

Tant el socialista Iceta com l’ecosocialista Joan Herrera van instar els republicans a acceptar el pacte i “mantenir la unitat del govern”. Els tres partits són conscients que un no d’ERC és la fi del tripartit. També ho saben a CiU, que ahir va advertir que es cometrà una il·legalitat si la consolidació del model va més enllà del 2011. Artur Mas va instar ERC a desmarcar-se’n.

Remor interna
En qualsevol cas, i amb previsió que avui la direcció doni el sí després d’una executiva extraordinària, algunes veus del partit van saltar ahir per expressar el seu desacord amb la decisió de la direcció de Puigcercós. Els crítics que lidera Uriel Bertran han dirigit una pregunta a l’executiva d’avui que reclama que es rebutgi la proposta i es convoqui un referèndum intern per sotmetre a votació de la militància la decisió final. Diversos presidents regionals i les joventuts del partit també han decidit defensar el no durant l’executiva. Aquest és l’altre equilibri, l’intern, que haurà de gestionar Puigcercós a partir d’avui si finalment la direcció opta pel sí. De fet, va ser el mateix Puigcercós qui va fixar la xifra com un requisit mínim dilluns passat, i en aquell moment va subratllar que s’havia d’obtenir per al 2011.