Tremosa demostra els seus dots musicals cantant a piano 'Viatge a Itaca', de Lluís Llach

El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha sorprès aquest dissabte demostrant els seus dots musicals en cantar i tocar amb piano Viatge a Itaca, del cantautor Lluís Llach, després de participar en un acte electoral a Barcelona en què ha defensat l'oficialitat del català a Europa.

Amb un públic lliurat, un Tremosa còmode i aquesta vegada sense corbata ha interpretat dos fragments musicals, la peça de Llach i Abril del 74, en què ha cantat acompanyat pel centenar d'assistents que omplia una de les sales de la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Si ja als últims dies Tremosa s'ha mostrat més còmode en la seva nova etapa com a polític, avui s'ha tirat a la piscina posant de manifest la seva afició a la música i al cant coral, que ha practicat des de fa anys.

Abans de començar, Tremosa s'ha disculpat per no haver practicat molt en els últims mesos, a causa de la seva estada a Londres i la campanya electoral. Després del candidat ha actuat la seva filla i les seves nebodes, amb piano i amb violí, que han interpretat l'himne d'Europa de Beethoven.

Tremosa ha estat el gran protagonista de l'acte més amè d'aquesta campanya, que ha combinat música i literatura, i que ha reunit cinc escriptors dels diferents territoris de parla catalana. Tots ells han defensat la llengua i la cultura catalanes a través de la lectura de textos.

L'escriptor Vicenç Villatoro ha escollit l'Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i ho ha fet perquè "el començament de tot ha estat el verb, la llengua".

Segons ell, el catalanisme va néixer en primer terme per defensar la llengua catalana. "Per què estem avui aquí? En principi, abans de tot i primer de tot, per la llengua, perquè la llengua és el centre del nostre sentiment", ha conclòs.

Susanna Barquín, de la Franja, ha llegit un article propi titulat El castellà en perill d'extinció, en què enumera tots els esforços del castellà per intentar ofegar el català, esforços que fins ara han estat inútils, fet que el porta a afirmar irònicament que és l'espanyol que pot desaparèixer a la Franja.

Per la seva banda, l'escriptor Joan Peytaví, procedent del Rosselló, "del nord de Catalunya", com ell mateix ha explicat, és professor de català a la Universitat de Perpinyà (França), i ha optat per un text escrit per ell mateix, en què analitza la trajectòria del rossellonès.

El menorquí Toni Oliver ha escollit un text de Miquel Martí i Pol, després de la qual cosa ha advocat per lluitar perquè el català estigui present a totes les institucions en les quals el seu poble està representat. "Si nosaltres caiem, qui parlarà? Doncs parlem, cridem i que ens sentin. Respectem i siguem respectats, perquè no ens poden negar la nostra herència, la nostra identitat i la nostra llengua", ha assenyalat.

Finalment, l'escriptor valencià Joan Francesc Mira ha reflexionat sobre la llengua a través d'un dels seus escrits, assegurant que "si parlar és ser, escriure i llegir és encara més ser". "Els valencians que hem guanyat aquesta independència moral ho hem fet a través de la llengua i de la literatura catalanes", ha afirmat.