Carod renuncia i dóna el relleu a Puigcercós

Fa poc més d’un any Joan Puigcercós va sortir del govern per preparar el terreny per ser el candidat d’Esquerra a les eleccions al Parlament. Fa deu mesos Josep-Lluís Carod-Rovira va fer un pas enrere i va renunciar a continuar presidint el partit. Només ell sap per què ha triat el 16 d’abril, però ahir va posar fi a mesos d’especulacions i, en el marc d’una conferència de Joan Puigcercós, va anunciar que no intentarà tornar a ser el cap de llista i que dóna el seu suport a la candidatura de Joan Puigcercós. A dos mesos per a l’inici del nou cicle polític –que s’obre amb les eleccions europees del juny– els dos sectors oficialistes fan així pinya per intentar frenar la tendència a la davallada de les últimes conteses electorals. 

Amb l’argument que ERC no es pot permetre una altra “batalla traumàtica”, el vicepresident va posar punt final a mesos d’especulacions i va lliurar el testimoni a Puigcercós en una encaixada freda, sense abraçades ni gestos de complicitat. Carod, que va vincular el seu gest a un intent de donar estabilitat al partit i al govern, va remarcar –i diverses vegades– que continuarà “a la primera línia del compromís” i que no té cap intenció de retirar-se. I també va delimitar amb claredat els terrenys: Puigcercós és l’home del partit i ell “l’home del govern”.

El vicepresident, que ho vol continuar sent com a mínim fins a final de la legislatura, va verbalitzar el que els dos sectors oficialistes mantenen des de fa mesos: que seria un suïcidi plantejar una altra batalla interna –ara en clau de primàries per decidir qui és el cap de llista a les eleccions de l’any que ve– a les portes d’unes eleccions que es preveuen difícils per als republicans. És l’argument de pes que va oferir Carod –que es va fer coresponsable dels resultats que s’obtinguin–, i que se suma a d’altres, com ara la pressió d’alguns dels seus homes de confiança, partidaris des de fa temps de l’acord amb Puigcercós, i a l’acumulació d’anys de caminar sense el suport real de la direcció del partit.     

Nou cicle i opa al PSC
“ERC no es pot permetre una nova batalla interna, ni per decidir qui és el candidat ni per sancionar cada pas del govern”, va advertir en al·lusió al qüestionament que el sector crític que lidera Uriel Bertran fa del paper d’ERC en el debat sobre el finançament.    

El relleu, fred com la relació que mantenen Carod i Puigcercós des de fa anys, es va fer contra pronòstic i la major part dels dirigents del partit no se’n van assabentar fins a poques hores abans. De fet, l’anunci es va fer en una conferència que estava programada perquè fos el llançament de “l’àgora de l’esquerra catalana” de Puigcercós, la particular Casa Gran del president d’ERC. Amb el títol L’esquerra que decideix, Puigcercós va fer una crida als votants del PSC perquè optin per ERC a les pròximes eleccions: “Encoratjo a tota aquesta gent que vegeu clar que des del sucursalisme mai construirem la Catalunya del futur”. Va defensar el pacte de govern amb els socialistes catalans, forjat sobre la base que ERC aconseguiria així arrossegar el PSC a posicions clarament catalanistes, però va marcar distàncies i, citant el mateix president José Montilla, va advertir que és l’hora de passar de les paraules als fets. “I el PSC ha de començar a redefinir el seu paper amb el PSOE”.

L’anunci de Carod va eclipsar la conferència –la tria del quan també és reveladora–, que Puigcercós va pronunciar després d’haver agraït el gest de Carod i de demanar-ne un de similar a tota la militància. El president d’ERC va proclamar l’inici d’un nou cicle a la formació, en què compta amb el suport dels carodistes per encarar les seves primeres eleccions com a cap de llista després de més de vint anys de militància al partit.