Bono diu que a vegades "es respecta més Espanya des de fora que des de fins"

El president del Congrés, José Bono ha apel·lat a la unitat de l'Estat i contra el terrorisme en el discurs que ha ofert aquest dissabte al Congrés en motiu del 30è aniversari de la Constitució Espanyola. Bono, que ha lamentat que l'Estat "a vegades sigui un país més respectat des de fora que des de dins" ha assegurat que en aquests 30 anys de Constitució "hem après que potser sigui veritat que un home sol, un territori aïllat, pot caminar més ràpid que si va acompanyat d'altres menys veloços, però que és més veritat que caminant en companyia, junts tots els espanyols, arribarem més lluny".

Bono ha assegurat que en aquests 30 anys de democràcia "Espanya ha guanyat en autoestima i ha après a no acollir-se a formules de salvació insolidàries", ha destacat que la Constitució ha suposat "el període de llibertat continuada més llarg de la nostra història". "Fa 30 anys els espanyols vam renunciar a l'odi social, als vells rancors i als afanys de represàlia", ha dit, i la Constitució de 1978 "va saber per primera vegada incloure i no excloure, acollir i no expulsar, i elevar a rang de norma la reconciliació que es duia a terme en l'àmbit de la vida privada".

Segons el president del Congrés, una de les dades que posa de manifest els èxits dels cinc presidents que han ocupat La Moncloa des que es va aprovar la Carta Magna és que "avui la Constitució té molts més defensors que quan es va sotmetre a referèndum". "Gairebé ningú mira cap a enrere amb nostàlgia", ha dit, perquè "la Constitució és el triomf de l'Espanya oberta sobre la tancada; de la diversitat sobre la unitat; de l'europeisme sobre aïllament; de les llibertats sobre l'autoritarisme, i del progrés sobre la desigualtat social".

"Espanya no és una desfilada d'estendards"
I és que segons Bono, "Espanya és un conjunt d'esperances i aspiracions i necessitats, molt abans que una desfilada d'estendards", i "30 anys després del referèndum constitucional, l'autonomia i la igualtat es donen la mà sense contradir-se", encara que "sabem que viure junts i en llibertat exigeix que ens fem concessions mútues i constants". "Som conscients que o construïm el futur junts sense que ningú quedi ressagat, o senzillament no hi haurà futur", ha sentenciat.