El govern farà servir la llei de la memòria per anul·lar el judici contra Companys

La llei de la memòria històrica, que tants maldecaps va causar a la vicepresidenta espanyola De la Vega durant l'elaboració del text i que va deixar un regust agredolç en alguns partits catalans, serà una de les noves proves en què el gabinet de Montilla fonamentarà la petició a la Fiscalia General de l'Estat perquè sol·liciti al Suprem la revisió del judici contra el president màrtir, amb l'objectiu d'aconseguir l'anul·lació de la sentència condemnatòria.

L'altra prova serà el document de reparació i reconeixement de la figura del president Lluís Companys elaborat pel govern espanyol, i que s'adjuntarà a la sol·licitud. El consell executiu donarà llum verda dijous a tots els tràmits amb un acord de govern que es formalitzarà en una reunió extraordinària coincidint amb el 69è aniversari de l'afusellament de Companys.

Tribunals il·legítims
Perquè el Suprem accedeixi a la revisió del cas, cal aportar noves dades. El govern farà servir la llei de la memòria històrica en l'argumentació jurídica, aprovada el 2007, segons van assegurar a l'AVUI fonts del mateix executiu. En un dels articles, concretament el tercer, aquesta norma declara il·legítims, entre altres tribunals, els consells de guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creences religioses durant la Guerra Civil i la dictadura. De la mateixa manera, declara il·legítimes les condemnes per qualsevol tribunal de la dictadura franquista contra els que van defensar la legalitat institucional anterior.

El govern ha recordat a l'Estat en més d'una ocasió que Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 1940, és l'únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. En la sentència del consell de guerra d'oficials generals se l'acusava d'adhesió a la rebel·lió.

Restitució
El document de reparació de la figura de Companys serà lliurat demà a la néta del president màrtir, Maria Lluïsa Gally, a Mèxic, pel mateix ministre de Justícia, Francisco Caamaño. A l'acte també hi assistirà el conseller d'Interior, Relacions Institucional i Participació, Joan Saura. El mateix conseller va acompanyar la néta de Companys l'any passat a veure el llavors ministre Justícia, Mariano Fernández Bermejo, per formalitzar la petició de restitució.

L'executiu s'empara en una resolució del Parlament per tirar endavant aquests tràmits. La petició parlamentària, que es va aprovar en el debat de política general del 2008, instava el govern a dur a terme totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar aquest judici i fer tot el que fos possible jurídicament i políticament per aconseguir que l'honor del president sigui reparat. La vicepresidenta De la Vega, el 2004, va explicitar la voluntat del seu executiu que el nom del president estigués rehabilitat amb honor en el termini d'un any.

Represaliats
Es preveu que l'acord de govern també farà una àmplia referència a la figura de Companys i a la violació dels drets fonamentals que va suposar el procés obert contra ell.

Previsiblement, el document no passarà per alt una referència genèrica als milers de represaliats durant la dictadura per raons polítiques o ideològiques.