ERC alerta que la Constitució està deslegitimada perquè el 55% de la població actual no la va poder votar
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha afirmat aquest dissabte que la Constitució ha quedat "deslegitimada des del punt de vista democràtic" perquè el 55% de la població actual no va poder votar-la al 1978, segons dades d'un estudi de la Fundació Josep Irla.
Ridao ha exposat que ERC no té "res a celebrar" perquè no va votar a favor de la Constitució i que, malgrat que com a formació demòcrata el partit acata les lleis, no té "perquè acceptar el seu contingut, ni que no es pugui modificar".
El republicà ha reconegut que el text va introduir "els drets i llibertats més essencials", però "va tancar en fals la transició política", amb "dèficits democràtics". Ha lamentat que es recuperés la monarquia, que s'instaurés un sistema autonòmic "deficient" i que es marqués una "asimetria lingüística entre el castellà i la resta de llengües oficials".
I ha afegit: "Aquesta Constitució no ens agrada i es pot reformar". En aquest sentit, ha recalcat que el text ha de "reconèixer el dret a decidir".
Ridao també ha recordat que el 52% de la població de l'Estat espanyol està a favor de reformar la Constitució, segons el baròmetre del CIS de novembre, i ha afirmat que en 30 anys la Constitució ha passat de ser "una núvia pura" a ser "una àvia soltera que s' ha quedat per vestir sants".
Ridao s'ha pregunta "quina legitimitat tindrà un Tribunal Constitucional (TC) que haurà d'emetre una sentència d'acord amb una Constitució deslegitimada", referint-se al dictamen que ha d'emetre el TC sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya.
També ha contestat a l'exigència de CiU que ERC abandoni el govern de la Generalitat si l'1 de gener no hi ha acord de finançament amb l'Estat. "CiU té una obsessió gairebé delirant per tornar a ocupar el poder", ha considerat Ridao, que ha afegit que el president dels convergents, Artur Mas, és el responsable del pacte amb el govern espanyol sobre el model de finançament encara en vigor.
Amb tot, el republicà ha confiat que "si hi ha diners per als bancs i per als ajuntaments, també n'hi haurà per a les comunitats autònomes".
