Hongria intenta sortir de la crisi política

El socialista i exministre d'Economia Gordon Bajnai va ser escollit dimarts passat primer ministre d'Hongria, després que Ferenc Gyurcsány hagués anunciat la retirada el 21 de març passat i hagués provocat una profunda crisi política.

Gyurcsány va decidir abandonar el poder per la impopularitat del seu partit, el socialista, i pel descontentament social arran de la gestió del govern que encapçalava, a causa principalment de la política econòmica que ha aplicat últimament.

Després de l'anunci de Gyurcsány, els socialistes i els seus exaliats, els liberals de l'Aliança de Demòcrates Lliures, van trobar el seu successor en Bajnai, el qual en anunciar la seva candidatura va manifestar que, si sortia elegit, aplicaria retallades dràstiques en el sistema social. Després d'assegurar que el seu pla «necessitarà grans sacrificis», ja que es reduiran els costos del sector públic i de les pensions dels jubilats, entre d'altres, milers d'hongaresos van sortir al carrer per protestar contra aquest programa de recuperació econòmica proposat pel nou primer ministre.

Per evitar eleccions anticipades, en les quals l'oposició conservadora hauria guanyat, segons els sondejos, amb una majoria aclaparadora, Gyurcsány es va sotmetre dimarts a una moció de censura constructiva al Parlament, en el qual el seu partit va nomenar Bajnai nou primer ministre.

El nou govern, que estarà en el poder fins a les eleccions legislatives de la primavera del 2010, no només haurà d'enfrontar-se a una profunda crisi política, sinó també a una d'econòmica.

Hongria, que és un dels països de la Unió Europea més afectats per la crisi mundial, va rebre a final d'octubre del 2008 un préstec molt elevat, de 20.000 milions d'euros, del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial i de la UE, per evitar la bancarrota de l'Estat.

Actualment el deute públic hongarès oscil·la entre el 75 i el 80 per cent del producte interior brut, mentre que s'ha disparat la desocupació fins al 9,5 per cent. El govern va admetre que el 2009 la caiguda del PIB superarà el 3,5 per cent, mentre que els analistes calculen que aquesta baixada podria ser de fins al cinc per cent.