Pendents del PSC
José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura no han deixat de parlar per telèfon els dies en què el president ha estat de vacances a la costa granadina. Però, a més, al cap de l’executiu català li deuen xiular les orelles, perquè la política catalana està pendent del seu retorn, sobretot després que Celestino Corbacho assegurés sense embuts que el vot dels diputats del PSC als pressupostos de l’Estat està garantit peti qui peti. És a dir, encara que peti el finançament. És aquesta la posició de Montilla i del conseller Antoni Castells?
Aquesta és la pregunta que fan els socis d’ERC i d’ICV i l’oposició de CiU al president de la Generalitat i primer secretari del PSC, mentre miren de buscar una resposta, que hauria d’arribar dilluns en la primera executiva postvacances dels socialistes catalans. Tots tres partits de l’afeblit front comú consideren que supeditar el vot als pressupostos a un acord pel finançament és la millor arma que té la part catalana per negociar. I, per les declaracions públiques i els comentaris privats, intueixen més una tibantor entre un ministre de Zapatero i el president –però, en el fons dins del PSC, com ja passava amb l’Estatut–, que no pas que el que digui Corbacho va a missa.
El màxim vot de confiança el dóna ERC, que en boca de Joan Ridao considera que Corbacho parla “per boca del PSOE” i diu que “ningú del PSC” ha descartat votar no als pressupostos. És més, Ridao assegura que la determinació en aquest sentit al PSC és molt clara i insta els socialistes catalans a dir que l’exalcalde de l’Hospitalet no parla en nom del PSC. També Jordi Guillot va instar ahir Montilla a aclarir si comparteix la línia d’Esquerra i Iniciativa. Però és que tampoc CiU ha reaccionat amb virulència a les paraules de Corbacho, sinó més aviat com qui no s’ho vol creure.
De fet, Artur Mas va frenar la presentació d’una proposta pròpia de finançament després d’acordar amb Castells, l’altre dirigent del PSC a qui tothom espera, seguir negociant una proposta conjunta. Proposta que ahir el president en funcions Carod va assegurar que hi serà a finals de la setmana que ve. Així que, arribat Castells de Jafre, Mas de Fornells i el negociador Francesc Homs d’Almeria, la setmana que ve serà decisiva per validar una proposta catalana que faci pressió en Pedro Solbes.
Encara que el PSOE podria arribar a aprovar els pressupostos sense el concurs de CiU, ERC i ICV, buscant suports entre els grups minoritaris i amb el PNB –Josu Erkoreka va admetre ahir que l’enfrontament per la consulta d’Ibarretxe dificultarà acords, però no en els comptes–, la imatge de debilitat del govern espanyol en plena crisi econòmica seria d’un gran desgast. Però una plantada dels diputats del PSC comportaria, a més, eleccions anticipades i un xoc monumental.
No fer caure Zapatero
Montilla ha dit que el seu límit és no fer caure el govern de Zapatero –i aquí és on s’entén la pressió de Corbacho–, però també és cert que el primer secretari dels socialistes catalans ha dit que el PSC estima Zapatero, però estima més Catalunya. I que els seus aliats asseguren que potser per al PSC el primer no és Catalunya, però sí que ho és... el PSC. I Montilla s’hi juga molt. La política catalana i, de retruc, l’espanyola miren cap al carrer Nicaragua.
