Brown resisteix el primer debat picant l’ullet al líder liberal

Els estudis de la cadena ITV a Manchester són ara part de la memòria política britànica. Van ser 90 minuts que han marcat la història electoral del Regne Unit, amb el primer dels tres debats televisats en directe. Des de les 20.30 h (21.30 hora catalana), els principals candidats van tractar de convèncer el país que mereixen encapçalar un dels governs més influents del planeta. Però tretze anys després que Tony Blair obrís Downing Street al Nou Laborisme, l’oposició conservadora, favorita en els sondejos però sense perspectiva d’obtenir una majoria clara per governar, no va ser capaç de provar davant de gairebé deu milions d’espectadors que el 6 de maig cal apostar pel canvi.

Gordon Brown, l’actual primer ministre laborista, era a la dreta del plató. El líder del Partit Conservador, David Cameron, va ocupar el centre. Com el liberaldemòcrata Nick Clegg, tots tres van obeir el reglament: 76 normes estrictament acordades les setmanes prèvies sobre l’ús de la paraula, amb un minut de discurs personal, un minut per contestar preguntes dels ciutadans i fins a quatre minuts com a màxim per conversar entre ells.

Tanmateix, el lloc dels candidats davant la càmera va ser indiferent: aviat es va veure amb claredat l’estratègia laborista. Brown va mostrar de manera reiterada la seva complicitat amb el programa liberaldemòcrata en immigració, crim i reformes del sistema polític per acabar amb la corrupció al Parlament de Westminster.
Les frases “Com Nick acaba d’explicar” o “Com Nick, jo també defenso” es van sentir tan sovint en boca de l’aspirant a la reelecció que els intents del líder liberaldemòcrata de distanciar-se de l’opció laborista resultaven més difícils com més avançava el debat.

Enduriment ‘tory’
Per contra, el “conservadorisme modern” de Cameron va sortir del programa amb una imatge endurida. Cameron es va trobar sol a l’hora de reclamar l’augment generalitzat de les condemnes o negar l’elecció per sufragi universal dels membres de la cambra alta, avui en mans dels partits. Més encara, afirmacions com ara “hi ha massa immigració”, sense gaires dades, van recordar al país els conflictes socials de l’era Thatcher.

Ben Kind, que va participar en l’organització de campanyes per al Partit Laborista fins a l’any 2005, va explicar a l’AVUI durant la primera meitat del programa que “la transcendència d’aquest debat és immensa. Per primer cop, els britànics veurem els líders de la política nacional cara a cara. I és caixa o faixa: una relliscada pot enfonsar les expectatives de qualsevol d’ells”. Cap candidat va cometre errors insalvables. De fet, el consens per millorar les escoles i universitats o l’equipament dels soldats va dur al plató moments de moderació i simpatia entre els tres rivals.

Tot i que amb prou feines 200 persones van compartir l’escena amb els polítics –però van fer sentir els seus aplaudiments i queixes–, la cadena ITV va fer servir Facebook i Twitter per connectar amb milers d’usuaris britànics per internet, i va mantenir un xat obert al llarg de l’emissió.