Política
Clegg posa preu al seu suport al futur govern del Regne Unit
El líder liberaldemòcrata exigeix la reforma del sistema electoral per pactar amb els laboristes o els conservadors. Reclamaria el cap de Brown si el partit avui al poder quedés tercer en vots
El líder liberaldemòcrata britànic, Nick Clegg, va posar ahir algunes de les seves cartes al descobert en plantejar la reforma del sistema electoral com una condició sine qua non per donar suport al futur primer ministre britànic –ja sigui Gordon Brown o David Cameron–, en cas que, tal com preveuen totes les enquestes, de les eleccions del 6 de maig en surti un Parlament sense majoria absoluta.
Clegg, que feia campanya a Escòcia, no va descartar afavorir els laboristes o els conservadors si ell té la clau del poder, encara que diumenge, en una entrevista televisada a la BBC1, va assegurar que “un partit laborista en tercer lloc del vot popular” faria insostenible la posició de Gordon Brown.
Ateses les característiques del sistema electoral del Regne Unit, que només premia el partit que guanya –ni que sigui per un vot– en cada circumscripció, es podria dona la paradoxa que el Partit Laborista aconseguís un nombre de diputats superior fins i tot al de liberals o conservadors, tot i obtenir un percentatge de vot a tot el país inferior en relació amb els altres dos partits.
Ofensiva de Cameron
Ahir en cercles de Westminster apuntaven la possibilitat que, en cas que els liberaldemòcrates poguessin formar govern amb els laboristes, el preu que Clegg posaria seria el cap de Gordon Brown, a més de la reforma electoral i altres prioritats en matèria econòmica.
Ed Balls, ministre d’Educació; David Miliband, d’Exteriors, i Alan Johnson, d’Interior, serien algunes de les alternatives que els libdem considerarien per seure a negociar el nom d’un nou primer ministre.
Per la seva banda, David Cameron, líder conservador, va refusar la idea de Clegg. “Un canvi de l’actual sistema al de representació proporcional seria un gran, gran error per a aquest país”, va afirmar en una conferència de premsa al quarter general tory, a Londres.
Cameron juga amb foc dient això perquè, a hores d’ara, no té garantida la majoria suficient per governar en solitari, segons els darrers sondejos fets públics el cap de setmana. Per aquesta raó, els tories es van llançar ahir a una desesperada batalla per conquerir circumscripcions que, habitualment, són considerades segures pels laboristes. L’objectiu és esgarrapar el màxim d’escons, que podrien ser vitals per al triomf final.
Una enquesta feta per Ipsos Mori circumscrita només als anomenats marginal seats, aquells districtes que poden canviar de mans fàcilment per la poca diferència de vots entre el primer i el segon partit, situava la possibilitat de canvi en el 5,6%.
Es tracta d’una xifra encara insuficient per garantir els 117 escons nous que els conservadors haurien de sumar als que ja tenen actualment, per arribar als 326 diputats, que donarien a Cameron la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns.
Clegg, que feia campanya a Escòcia, no va descartar afavorir els laboristes o els conservadors si ell té la clau del poder, encara que diumenge, en una entrevista televisada a la BBC1, va assegurar que “un partit laborista en tercer lloc del vot popular” faria insostenible la posició de Gordon Brown.
Ateses les característiques del sistema electoral del Regne Unit, que només premia el partit que guanya –ni que sigui per un vot– en cada circumscripció, es podria dona la paradoxa que el Partit Laborista aconseguís un nombre de diputats superior fins i tot al de liberals o conservadors, tot i obtenir un percentatge de vot a tot el país inferior en relació amb els altres dos partits.
Ofensiva de Cameron
Ahir en cercles de Westminster apuntaven la possibilitat que, en cas que els liberaldemòcrates poguessin formar govern amb els laboristes, el preu que Clegg posaria seria el cap de Gordon Brown, a més de la reforma electoral i altres prioritats en matèria econòmica.
Ed Balls, ministre d’Educació; David Miliband, d’Exteriors, i Alan Johnson, d’Interior, serien algunes de les alternatives que els libdem considerarien per seure a negociar el nom d’un nou primer ministre.
Per la seva banda, David Cameron, líder conservador, va refusar la idea de Clegg. “Un canvi de l’actual sistema al de representació proporcional seria un gran, gran error per a aquest país”, va afirmar en una conferència de premsa al quarter general tory, a Londres.
Cameron juga amb foc dient això perquè, a hores d’ara, no té garantida la majoria suficient per governar en solitari, segons els darrers sondejos fets públics el cap de setmana. Per aquesta raó, els tories es van llançar ahir a una desesperada batalla per conquerir circumscripcions que, habitualment, són considerades segures pels laboristes. L’objectiu és esgarrapar el màxim d’escons, que podrien ser vitals per al triomf final.
Una enquesta feta per Ipsos Mori circumscrita només als anomenats marginal seats, aquells districtes que poden canviar de mans fàcilment per la poca diferència de vots entre el primer i el segon partit, situava la possibilitat de canvi en el 5,6%.
Es tracta d’una xifra encara insuficient per garantir els 117 escons nous que els conservadors haurien de sumar als que ja tenen actualment, per arribar als 326 diputats, que donarien a Cameron la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.