L'informe Montilla

Ahir va començar al Parlament el Debat de l’Estat de la Regió. Lamentablement no vaig poder assistir-hi i vaig haver de quedar-me a la primera sessió del Debat d’Orientació de Política General que van fer al Parlament de Catalunya. Ni s’imagina la il·lusió que em feia a mi anar al debat valencià, que és al que em referia en primera instància, naturalment. M’ofereixo al govern català a anar a fer un informe sobre el mític Ricardo Costa, un paio que el veus venir i ja saps que estàs davant d’un polític de raça. Massa teòric pel meu gust, però de raça.

Total, que el discurs amb què el president Montilla va delectar-nos ahir al Parlament d’aquí va ser com la primera ronda de la Champions, que s’ha de jugar, sí, però tothom hi va esperant les eliminatòries d’avui: prèvia amb Ciutadans i PP, quarts de final amb Iniciativa, semifinal amb Puigcercós, i gran final amb Mas. De fet les dues coses més destacades de la jornada van ser (1) veure a l’accés al recinte del Parlament un gran cartell del pla E i (2) el dispensador de gel contra la grip A que hi ha a l’entrada de l’hemicicle. És com un recipient d’aquests de sabó de lavabo, però aquest treu una cosa verda que imaginava espessa i que no ho és gens i que fa una olor molt forta que no sabria descriure-li. Crec que vaig ser l’únic que va provar-ho.

I què va dir el president? Doncs primer li ofereixo la versió normal, on li diré que va repassar tot el que s’ha inaugurat gràcies a la seva gestió, inclosa la T1 que va pagar l’Estat (almenys ho va reconèixer), i que va recomanar-nos visitar les obres del Segarra-Garrigues. La novetat és que al llistat de grans obres i projectes hi va incloure que Ferran Adrià ha tornat a ser proclamat millor cuiner del món. Va ser el moment on vaig dubtar si qui hi havia al faristol era el Montilla de veritat o era en Sergi Mas... Esclar, com que ho va dir tan seguit del discurs seriós, la confusió era comprensible. I ara ofereixo la versió per als que fan informes: Montilla va estar genial. Un cop més va ser el líder amè i engrescador que cada dia que passa se’ns presenta com la persona que convida la ciutadania a acostar-se a la política. Va ser un discurs tan vibrant que, quan va acabar, no vaig tenir cap temptació d’anar a dispensador del gel i amorrar-m’hi directament.