El català, força centrífuga de l'Espanya moderna, segons 'Financial Times'

El diari econòmic britànic Financial Times ha publicat un article d'anàlisi sobre les relacions que tenen alguns països amb les seves diferents regions. Sota el títol Flimsier footings (Relacions més que dèbils), l'autor, Victor Mallet –actual corresponsal a Madrid i antic editor del diari a l'Àsia durant anys–dedica bona part del text a parlar sobre la situació de l'Estat espanyol.

Comença el text dient que els quadres costumistes del valencià Joaquim Sorolla continuen avui per avui ben vigents i que les relacions entre les diferents "regions" d'Espanya continuen captivant espanyols i estrangers.

La crisi econòmica, segons l'autor, ha ajudat a posar al descobert els alts costos, per a empresaris i contribuents, de la descentralització espanyola. I contextualitza les seves consideracions amb exemples d'alguns dels països més grans del món, com ara els Estats Units, la Xina, l'Índia, Brasil i Nigèria, on, segons ell, hi ha hagut tensions entre els desitjos del centre i les demandes de les regions. Espanya, segons l'autor, “destaca” perquè algunes regions estan demanant fins i tot més del que les seves autonomies han aconseguit i perquè uns pocs polítics parlen de la total independència, “mentre molts espanyols s'han començat a neguitejar sobre la fragmentació de la nació”.

És en aquest punt on cita un article a El Mundo del periodista Luis María Ansón, on acusa Rodríguez Zapatero “d'incompetent per posar les bases perquè Catalunya sigui un Estat independent en pocs anys”. També cita el filòsof Fernando Savater, del qual reprodueix unes declaracions en què afirma que no està gaire preocupat pel futur del país, tot i que està d'acord que el repartiment dels poders autonòmics “ha anat massa lluny”. Segons Savater, els nacionalismes van néixer com a reacció al franquisme i ara s'ha convertit en una “mena d'obligació”.

Segons l'article, les regions espanyoles conegudes per les seves reivindicacions, “a part del País Basc, són Catalunya i Galícia”. “El separatisme cultural es pot veure en la promoció de les llengües locals en escoles i en altres àmbits de la vida pública, concretament a Catalunya”, segueix l'article, que conclou que “la llengua és la mostra més visible de les forces centrífugues de l'Espanya moderna”.

Quan compara Catalunya amb les altres comunitats autònomes i les competències que assumeixen, afirma que Catalunya “ha anat més enllà que la resta”, obrint oficines a l'estranger i aprovant amb un referèndum un estatut d'autonomia, tot “per aconseguir més competències”. També fa esment al recurs interposat pel PP en contra de la constitucionalitat de l'Estatut.

“Els nacionalistes catalans resistiran els atacs que puguin erosionar l'autonomia que han guanyat”, sentencia l'opinador, que desenvolupa aquesta tesi dient que els catalans “argumenten” que no han triomfat en el desenvolupament d'una cultura i una economia catalana “vibrant” després del "trauma" de Franco; que com que són una de les regions més riques està sotmesa a les parts més pobres d'Espanya i que han contribuït al creixement del país en la postguerra”.

Però les coses es poden girar a Espanya. Segons l'autor, la combinació de la situació econòmica i el cansament públic dels polítics nacionalistes poden girar la marea a favor dels espanyols unionistes, “almenys al País Basc i a Galícia”. I ho exemplifica amb els pactes postelectorals de les eleccions a l'Estat del març i afegeix que ja s'estan practicant en aquestes regions algunes modificacions en les corresponents polítiques lingüístiques.

El president del govern espanyol tampoc s'escapa de les teories de l'articulista. Segons ell, Zapatero, continua repartint estímuls fiscals per crear llocs de treball i ha promès uns diners extres per a les regions, “especialment a Catalunya” en els propers quatre anys “perquè necessita el suport dels polítics regionals per les properes eleccions”.

L'articulista opina que per primera vegada en anys, hi ha signes que el procés de descentralització es pot estabilitzar i fins i tot invertir-se. “Això seria, en teoria, més versemblant si el PP (…) arriba al poder en les properes eleccions convocades per al 2012”.

Per acabar l'apartat sobre les relacions dèbils que hi ha a Espanya, al final de l'article també esmenta el cas d'altres països, cita John Eliott, un expert en història d'Espanya, que afirma Europa no acabarà sent un conjunt de petits Estats però que les regions que “es veuen elles mateixes com a nacions” gaudiran de més llibertats que durant els segles XIX i XX. Per finalitzar, l'articulista inclou una frase d'Eliott  que adverteix que Espanya pot acabar fragmentada, una possibilitat que també existeix a la Gran Bretanya.