Política

Amb Catalunya o sense

Les comunitats no accepten enterrar el finançament pel no de Castells. Griñán recorda que beneeix el model des del desembre i Camps exigeix cobrar ja 1.200 milions

Només Andalusia coneix la fredor de quedar-se sense la manta d’un nou sistema de finançament, perquè ja ho va patir durant el seu quinquenni perdut 1997-2001. Així que la sospita que José Luis Rodríguez Zapatero pugui enterrar el debat del finançament de les comunitats de règim comú (totes tret d’Euskadi i Navarra) forçat pel no del conseller català Antoni Castells espanta el nou president andalús, José Antonio Griñán. El problema és que, firmi Catalunya o no, les 13 comunitats restants tampoc no estan disposades a viure perillosament fora del model, quan Zapatero els ha promès a tots més diners.

Girat el full de les eleccions europees, el president espanyol toparà de nou la setmana que ve amb l’enconament territorial. El president andalús, que serà rebut per Zapatero per primer cop dimecres a la Moncloa, no acceptaria que l’eventual no de Catalunya servís a la Moncloa per estripar les cartes. Així ho afirmen fonts properes a Griñán, que asseguren que dimecres posarà en valor davant Zapatero la bona predisposició d’una Andalusia que el desembre del 2008 ja comprava el model esbossat per Pedro Solbes. Des del relleu de Solbes per la vicepresidenta econòmica Elena Salgado, el fil telefònic Sevilla-Madrid s’ha congelat. De fet, des del relleu, la consellera d’Economia, Carmen Martínez Aguayo, no ha tingut ni un sol contacte amb Salgado, que ha dit que no preveu un acord al Consell de Política Fiscal sense Catalunya.

El fil Sevilla-Madrid
Però la interlocució no és el problema ara que Manuel Chaves ha saltat des del Palacio de San Telmo al consell de ministres. “Ara que hi tenim Chaves [al govern central] fer entendre la nostra posició ja no és un problema”, admet l’entorn de Griñán al·ludint al fet insòlit d’haver comptat en una negociació del finançament amb la mateixa persona asseguda als dos costats de la taula, primer com a baró andalús i ara com a vicepresident territorial.

La por que Zapatero estripi les cartes del finançament neix perquè la legislació vigent no preveu cap sistema de compensació paral·lel. Com ha argumentat el catedràtic de la Universitat de Saragossa Ramón Barberán, això equivaldria a “legislar una anormalitat” i “consagraria un gran incentiu per a les comunitats i l’Estat per jugar amb dos jocs de cartes alhora”. Andalusia, que el 2004 es va embutxacar la indemnització més alta cobrada fins ara (2.500 milions) pel quinquenni perdut 1997-2001, continua sent el principal valedor de firmar el model sigui com sigui.

Enuig del País Valencià
Igual pensa el president valencià, Francisco Camps, que va denunciar ahir “l’injust endarreriment” en la resolució del sudoku. De fet, Camps dóna per bo el dibuix del nou model com està ara i recorda que tenia l’acord que al País Valencià li pertoquen 1.200 milions després del repartiment i que “s’han de correspondre com més aviat millor”. “No són diners del govern, sinó de les persones que viuen a la Comunitat Valenciana”, va alertar Camps esgrimint que “no és una negociació qualsevol” sinó que “atén la sanitat, l’educació i les polítiques socials”.

Feijóo aterra a la Moncloa
En una setmana trepidant, en què dimecres rebrà Griñán i dimarts es veurà amb José Montilla en la inauguració de la nova terminal del Prat, Zapatero obrirà abans –dilluns– les portes del Palau de la Moncloa al nou president gallec, Alberto Núñez Feijóo. Serà el primer cara a cara amb un Feijóo que a l’abril, en la seva investidura, ja va esbossar les seves intencions assegurant que els seus socis són els mateixos que va tenir Emilio Pérez Touriño, perquè “els interessos de Galícia no han canviat, només el seu govern”. “No cediré dins el PP perquè hi hagi altres comunitats del meu partit amb altres interessos”, va prometre. El president gallec va renovar ahir aquests principis adduint que viatja a Madrid disposat a segellar una “suficiència financera dinàmica” per als propers “10 o 15 anys”.

Que la consigna és ara firmar el model amb Catalunya o sense queda clar fins i tot en territoris amb pocs antecedents de rebel·lia anti-Moncloa quan és el PSOE qui l’ocupa com Extremadura, que ahir veia com PSOE i PP votaven junts la reforma del seu Estatut amb la crida expressa a ser “exigents amb l’Estat” en finançament.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.