Barroso II, ara sí

Per fi, després de mesos de retard i incertesa pels entrebancs del Tractat de Lisboa i el veto a la comissària búlgara, la segona Comissió Barroso ja pot començar a treballar. El Parlament Europeu va donar ahir llum verda definitiva al nou equip del conservador portuguès, que tot i l’ampli suport rebut –una còmoda majoria de 488 vots a favor, 137 en contra i 72 abstencions– no s’endú d’Estrasburg cap xec en blanc.

I és que els mateixos eurodiputats que van prémer el botó del sí a l’hora de votar van atacar de valent José Manuel Durão Barroso i el baix perfil d’alguns dels seus comissaris.

“Populars, socialistes i liberals han format una veritable coalició d’hipòcrites; critiquen la Comissió però alhora l’aproven”, va denunciar indignat Daniel Cohn-Bendit, el líder dels Verds, que van votar no juntament amb l’esquerra i els eurodiputats euròfobs, mentre que els euroescèptics liderats pels tories britànics es van abstenir.

La flamant superministra d’Exteriors, Catherine Ashton, va ser, un cop més, la que més crítiques va haver de suportar, incloent-hi les dels seus coreligionaris. Contra la baronessa Ashton fins i tot s’hi va atrevir Martin Schulz, el cap de files dels socialistes, que van advertir al nou executiu de Barroso que “encara s’ha de guanyar” la seva confiança i que, si la crisi no estigués ofegant Europa, s’ho haurien pensat dues vegades abans de votar-lo. Fins i tot els mateixos conservadors van exigir-li més ambició i valentia.

També va rebre el comissari espanyol, Joaquín Almunia, que amb el seu ascens a Competència es converteix en l’home fort de Barroso –podrà vetar fusions empresarials i subvencions, controlar les ajudes públiques als bancs o multar grans multinacionals.

Ahir se’l va acusar de ser poc menys que un bomber piròman, per haver enfonsat les borses posant l’economia espanyola al mateix sac que la portuguesa i la grega. “El paper d’un comissari no és tirar benzina al foc”, li van retreure els eurodiputats portuguesos.

Barroso, tot i els atacs, ha aconseguit més vots a favor que fa cinc anys –449, el 2004– i que en la seva investidura –382, el setembre passat–. CiU, PSC i PP van donar-li suport, mentre que ERC i ICV van rebutjar el seu nou equip. Els liberals, amb vuit comissaris, estan més ben representats que els socialistes, que, tot i ser la segona força a l’Eurocambra, només tindran sis cadires al Berlaymont (edifici seu de la Comissió), la meitat que les dotze dels conservadors.

Amb aquest equilibri polític, i doblegant-se als grans Estats cedint-los les carteres més importants, Barroso ha volgut estalviar-se problemes en la votació, que ahir va ser un simple tràmit.

Equip femení però no prou
La Comissió Barroso II també serà la més femenina de la història, tot i que només hi haurà nou dones per divuit homes. Pel camí, el polític conservador portuguès ha hagut de deixar caure l’aspirant búlgara a comissària de Cooperació Internacional i Ajuda Humanitària, Rumiana Jeleva. Acusada d’haver ocultat els seus negocis privats, d’estar casada amb un gàngster que fa negocis amb la màfia russa i de ser una incompetent que no està a l’altura que li exigeix el càrrec, el Parlament Europeu la va convertir en la nova Rocco Buttiglione, l’ultracatòlic i homòfob italià que també va haver de plegar el 2004 i abandonar la cursa per convertir-se en comissari.