França reconeix el català com a "llengua regional"

Els parlamentaris francesos, diputats i senadors, reunits en congrés a Versalles, han adoptat aquest dilluns a la tarda la reforma constitucional, que inclou el reconeixement de les llengües dites regionals com el català, amb només un vot més de les tres cinquenes parts necessàries.

En total, 539 parlamentaris s'han pronunciat a favor i 357 en contra. Sobre els 896 vots emesos, feia falta una majoria de 538.

Amb l'aprovació definitiva d'aquesta reforma de les institucions promoguda pel president, Nicolas Sarkozy, s'estableix a l'article 75 de la Constitució que ''les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França''.

Inicialment, els diputats havien decidit que la referència figurés a l'article 1, però l'oposició dels senadors va obligar a una negociació per situar-lo a l'article 75. Aquesta referència garanteix la preservació cultural i l'ensenyament voluntari del català, però no el seu ús oficial.

Entre els només dos vots de més secrets perquè el projecte del govern de la Unió per un Moviment Popular (UMP) aconseguís les tres cinquenes parts necessàries, hi ha el del diputat Jacques Lang, l'únic parlamentari socialista que hi ha votat a favor. Lang, que va participar a la comissió per estudiar la reforma de les institucions, ha anunciat aquest mateix matí el seu vot favorable. El portaveu del Partit Radical d'Esquerres (PRE), el senador Jean Michel Baylet, del Migdia Pirineus, ha confirmat en la seva intervenció que la consigna del seu grup era votar que si, cosa que ha estat decisiva per a l'aprovació final de la reforma constitucional pels 15 senadors de què disposa el PRE.
Durant els últims dies, els socialistes i el centrista François Bayrou han denunciat que Sarkozy havia negociat la posició favorable dels radicals d'esquerra a canvi de promete'ls un grup propi, per sota dels 15 senadors necessaris d'ara. Els parlamentaris comunistes i verds també han votat en contra de la reforma, tal com ha avançat a la sala del castell de Versalles, on s'ha celebrat el congrés, la diputada Marie Georges Buffet.

Per la seva banda, el primer ministre, François Fillon, ha obert el congrés a quarts de quatre de la tarda, amb una crida ''a la responsabilitat i la cohesió nacional''. ''La nostra Constitució no és de dretes ni d'esquerres. És la nostra llei fonamental, la que regirà més enllà dels partits i les alternatives el funcionament de la nostra democràcia'', ha afirmat Fillon, per tancar files també entre alguns diputats de la UMP reticents a donar el seu vot favorable.

La reforma aprovada reconeix un major poder del president, tot i que en limita el seu mandat a dues eleccions, i alhora atorga un nou marge a l'Assemblea i el Senat. L'oposició s'hi ha mostrat en contra, entre altres motius, perquè no hi ha proposicions concretes per reformar el Senat, que afavoreix la dreta al premiar els petits municipis respecte als grans.