Per fi els altres 'papers'

Just setanta anys després de la darrera ofensiva franquista contra Catalunya arriba la segona remesa –o tercera, depèn de com es miri– dels papers de Salamanca. Mentre que les 500 caixes que van arribar el febrer de 2006, així com les set caixes de l’agost passat, eren documents de la Generalitat, els que van arribar abans-d’ahir a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) en furgoneta de Sant Cugat són els primers d’entitats i de caràcter privat. És un petit tast, com un cagatió avançat.

Com va dir satisfet el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, aquesta remesa “té més aviat un caràcter simbòlic”. “És mostra de normalitat i de compliment d’un acte establert per la llei. És la prova que els acords a què vam arribar amb el ministeri al maig-juny passat per desencallar el procés s’estan complint a bon ritme”, raonava un sempre mesurat Tresserras, coneixedor de la polseguera que s’aixecarà a Salamanca.

Llibres amb dedicatòria
El primer tast està format per 120 llibres que pertanyen a entitats i particulars. Les monografies contenen dedicatòries, segells i anotacions manuals. La majoria de dedicatòries són dels autors de l’obra adreçades a les persones a qui se’ls va confiscar la biblioteca. Entre d’altres, hi ha dedicatòries de Pompeu Fabra, Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer, Carles Rahola, Carles Riba i Ferran Soldevila. La biblioteca més confiscada va ser la d’Antoni Rovira i Virgili, amb 75 llibres; seguidament hi ha la d’Antoni Xirau, amb 15; la de la CNT Barcelona, amb 11; la de l’Ateneu Polytechnium, amb 5; la de Lluís Nicolau d’Olwer, amb 4; i la de Pau Romeva, amb 3.

Com bé va recordar  Tresserras, les dedicatòries “ajuden a reconstruir els vincles entre els intel·lectuals i els polítics durant el primer terç del segle XX”. En són exemples les dedicatòries a Rovira i Virgili: “A l’amic i germà del camp A. Rovira i Virgili homenatge d’admiració i de devota amistat. Ventura Gassol”, en l’obra La nau (1920) i “A l’estimat amic A.R.V. Cordial ofrena. Carles Rahola. Girona, novembre 1922”, en l’obra En Ramon Muntaner.

Unitat d’arxiu
Com era d’esperar, Ebre enllà ja s’han fet sentir. La Junta de Castella i Lleó continua aferrant-se a la unidad indivisible de l’Arxiu. El portaveu de la Junta, José Antonio de Santiago-Juárez, ha manifestat que continua pensant el mateix que fa dos anys. “Trencar la unitat arxivística és un error i tot allò que sigui trencar i desunir no és bo”, declarava. Però bé, com recordava Tresserras, s’està davant “un acte de justícia i de compliment de la llei”. Amb tot, el conseller no s’estava de lamentar el munt d’entrebancs, endarreriments i anècdotes al voltant del retorn tot elogiant “la gran feina” de la Comissió de la Dignitat perquè tot plegat arribés a bon port.

La resta, el 2009
Tresserras confia que durant el 2009 arribi la resta de la documentació, en total unes 1.500 caixes amb uns dos milions de documents d’entitats, partits polítics, sindicats i particulars. “La comissió mixta continua amb els treballs d’identificació. No importa tant quan arribin sinó que no hi hagi cap més impediment”, raonava sense perdre la mesura. “Intentem mantenir un to reposat, de tranquil·litat i normalitat. Han passat massa coses”.