Un estudi compta dos milions de catalans independentistes
Independentisme
L’independentisme català ha quedat definitivament normalitzat com un sentiment compartit per una bona part dels catalans, fins a dos milions de persones, segons un estudi elaborat pel Cercle d’Estudis Soniranistes basat en 21 enquestes realitzades entre 1991 i 2008 per diversos estaments públics i privats.
La foto fixa d’aquest sentiment independentista, en les xifres que ahir va donar a conèixer el seu autor, l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Marc Belzunces, quantifica un 35% de partidaris i un 45% de contraris de la separació amb Espanya. Sempre segons aquestes dades, en un hipotètic referèndum per a la independència, la clau estaria en mans d’un 20% d’enquestats que s’han mostrat indecisos a la proposta. En xifres absolutes, dos milions de catalans s’han declarat independentistes en aquestes enquestes ara comparades, mentre que 2,7 milions han opinat just el contrari; un milió de catalans o bé no contesten o no es posicionen.
Més enllà del clixé
El perfil majoritari del català independentista no ofereix grans novetats respecte del clixé habitual: una persona que viu en un municipi de menys de 10.000 habitants, amb estudis universitaris, simpatitzant políticament de CiU o d’ERC i consumidor de premsa i de televisió en català. En qualsevol cas, aquest clixé es difumina més enllà d’aquestes característiques bàsiques, només tenint en compte els sufragis sumats pels nacionalistes i pels republicans en les últimes eleccions al Parlament del 2006. En aquells comicis, CiU i ERC, en tant que partits que concentrarien el simpatitzant independentista, van aconseguir 935.756 i 416.355 vots, respectivament. Hi ha, doncs, almenys mig milió llarg d’independentistes que o bé no van votar o bé van preferir altres opcions polítiques no sobiranistes però que en un referèndum triarien la independència.
Una dada també rellevant de l’estudi, que ahir es va presentar amb el suport del president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, i la diputada del Partit Quebequès Lisette Lapointe, és el posicionament de la vella i de la nova immigració respecte de la independència: les persones nascudes a l’Estat espanyol es pronuncien en un 68% en contra de la separació, però aquest percentatge es corregeix notablement entre els catalans que han nascut a la resta del món (29,2% a favor i 36,9% en contra). En aquest últim grup, per zones geogràfiques, la nova immigració provinent de l’Europa de l’Est és la més sensible al cas català (31,7% a favor i 25% en contra), mentre que els ciutadans provinents de l’Amèrica Llatina són els més reticents (29,7% a favor i 44,8% en contra).
L’efecte del progenitor
L’estudi de l’investigador del CSIC conté encara un apartat de dades addicionals, treballades a partir de les 17 enquestes que aporta l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que detalla encara més les conclusions dels quadres generals amb un resultat gairebé d’empat entre independentistes i unionistes de pare o mare nascut fora de Catalunya (40% sí i 44,4% no). També en aquesta addenda hi ha un gràfic que revela que els homes són lleugerament més independentistes que les dones (35,3% i 32,9%).
Per acabar, el treball comparatiu, les dades de l’ICPS permeten concloure també que la independència també va per barris de Barcelona i que només a Gràcia triomfa aquesta opció (44,4% a favor i 41,2% en contra). La Barcelona més unionista es troba a Nou Barris (25,3% a favor i 56,5% en contra) i Sarrià-Sant Gervasi (31,4% a favor i 53,5% en contra).
