Política
"L'exèrcit no va vèncer el terrorisme de l'IRA però el va contenir"
ENTREVISTA: Peter Weir, diputat nord-irlandès del Partit Unionista Democràtic (DUP)
Diputat al Parlament d'Irlanda del Nord per North Down, Peter Weir lloa el desplegament de l'exèrcit britànic (1969-2007) a l'Ulster i el paper que hi ha fet evitant l'esclat d'una guerra civil. Recorda que 5.000 soldats es quedaran a les casernes sense tasques especials de seguretat. Se li escapa el terme oposició quan parla dels republicans, amb qui els unionistes ara comparteixen el govern autonòmic.
Què han aconseguit els 38 anys de desplegament militar britànic a Irlanda del Nord?
Hi ha tingut un paper fonamental restringint l'activitat terrorista i garantint que el país no caigués en l'anarquia o fins i tot en la guerra civil. Els sacrificis de les forces de seguretat han contribuït a mantenir la democràcia. Per això els hem d'estar agraïts. L'exèrcit no va vèncer els terroristes, però els va contenir.
I això no és un fracàs?
No, perquè contenir-los és una manera de vèncer. Amb l'exèrcit, l'amenaça terrorista ha disminuït. Però quedaran encara uns 5.000 soldats, així que no és veritat que hagin marxat.
¿El Diumenge Sagnant va convertir l'exèrcit en l'enemic dels catòlics?
Per a l'exèrcit resultava molt difícil no crear hostilitat i ressentiment, especialment entre els nacionalistes i republicans. El Diumenge Sagnant va ser un catalitzador per a l'oposició, però no s'ha d'exagerar.
Com el va afectar, a vostè, personalment, el conflicte?
Com li va passar a molta gent de la meva generació, la proximitat de la violència va fer que no gaudís de la mateixa llibertat i les mateixes oportunitats que en altres llocs. No em considero víctima, en el sentit que no vaig arribar a perdre cap membre de la meva família.
¿Aquesta violència que era pròxima ha passat definitivament a la història?
El futur ara brilla. Finalment, tots hem acceptat que la violència no és la manera de tirar endavant. Acceptem les estructures polítiques que dins del Regne Unit ens permeten viure a tots. Aquesta entesa, segurament, és el principal llegat de l'operació Banner [desplegament militar britànic] i el seu èxit més important.
Què han aconseguit els 38 anys de desplegament militar britànic a Irlanda del Nord?
Hi ha tingut un paper fonamental restringint l'activitat terrorista i garantint que el país no caigués en l'anarquia o fins i tot en la guerra civil. Els sacrificis de les forces de seguretat han contribuït a mantenir la democràcia. Per això els hem d'estar agraïts. L'exèrcit no va vèncer els terroristes, però els va contenir.
I això no és un fracàs?
No, perquè contenir-los és una manera de vèncer. Amb l'exèrcit, l'amenaça terrorista ha disminuït. Però quedaran encara uns 5.000 soldats, així que no és veritat que hagin marxat.
¿El Diumenge Sagnant va convertir l'exèrcit en l'enemic dels catòlics?
Per a l'exèrcit resultava molt difícil no crear hostilitat i ressentiment, especialment entre els nacionalistes i republicans. El Diumenge Sagnant va ser un catalitzador per a l'oposició, però no s'ha d'exagerar.
Com el va afectar, a vostè, personalment, el conflicte?
Com li va passar a molta gent de la meva generació, la proximitat de la violència va fer que no gaudís de la mateixa llibertat i les mateixes oportunitats que en altres llocs. No em considero víctima, en el sentit que no vaig arribar a perdre cap membre de la meva família.
¿Aquesta violència que era pròxima ha passat definitivament a la història?
El futur ara brilla. Finalment, tots hem acceptat que la violència no és la manera de tirar endavant. Acceptem les estructures polítiques que dins del Regne Unit ens permeten viure a tots. Aquesta entesa, segurament, és el principal llegat de l'operació Banner [desplegament militar britànic] i el seu èxit més important.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.