El PSOE es resisteix que s'utilitzi el català al Congrés

El debat sobre si és possible dur a terme alguna modificació del reglament per normalitzar l’activitat parlamentària al Congrés els mesos considerats inhàbils –gener, juliol i agost– va servir als grups de CiU i ERC per posar sobre la taula l’antiga reivindicació perquè es permeti l’ús del català a la cambra baixa. La reacció del grup del PSOE va ser contundent: “Constitucionalment i reglamentàriament, la llengua del Congrés és el castellà”.

El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà “és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària”. En l’anterior legislatura l’expresident del Congrés Manuel Marín havia permès una utilització restringida del català, sempre que, a més, la intervenció anés acompanyada d’una traducció immediata. Pocs dies després el mateix Marín es va fer enrere, però els grups anomenats minoritaris no es van donar per vençuts i van insistir a negociar que el reglament inclogués algun tipus de reconeixement del català, l’euskera i el gallec. En aquell moment el grup del PSOE esgrimia com a pretext per aturar el debat la negativa del PP a admetre l’ús d’aquestes llengües als plens del Congrés.

Ahir, aprofitant la discussió promoguda pel PP sobre l’habilitació dels mesos en què hi ha una activitat parlamentària molt limitada i l’encàrrec d’un estudi de viabilitat de la proposta, el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el cap de files d’ERC, Joan Ridao, van insistir que si finalment hi ha una modificació del reglament del Congrés, aquesta ha de servir per garantir la presència del català a la cambra. Ridao ja va reobrir aquest debat la setmana passada enviant una carta als portaveus en què els emplaçava a reunir-se per plantejar la possibilitat de fer front comú davant l’actual president del Congrés, José Bono.