Política

El PP revalida amb escreix la majoria absoluta al País Valencià

El PSPV-PSOE no aconsegueix prou suport per intentar un pacte amb l’esquerra

El candidat popular Francisco Camps es va imposar ahir de nou, i folgadament, al País Valencià malgrat que els partits de l’esquerra estaven més units que mai. El PP va ampliar la seva majoria absoluta, en obtenir més del 52% dels vots i 54 dels 99 diputats.

La unió d’Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià en la coalició Compromís pel País Valencià buscava evitar que els més de 100.000 vots nacionalistes es perdessin, com en anteriors convocatòries. Finalment, però, la coalició no va aconseguir els resultats esperats i només va obtenir set representants, en no ser capaços de mantenir el suport rebut per separat en anteriors convocatòries. Això sí, com va passar el 1987, quan les dues formacions van fer un pacte preelectoral, dos diputats nacionalistes entraran a les Corts.

El PSPV-PSOE, amb el seu secretari general, Joan Ignasi Pla, al capdavant tampoc va aconseguir arrossegar prou suport perquè els seus vots, sumats als de Compromís, superessin els del PP. L’efecte Zapatero en què confiaven els socialistes valencians no va donar els resultats esperats i el PSPV-PSOE tan sols va aconseguir 38 diputats.

Estratègia victimista
Així, s’ha trencat la tendència de tota la democràcia, segons la qual al País Valencià, almenys pel que fa a la Generalitat, sempre s’hi havia imposat el partit que governava a l’Estat espanyol. L’estratègia popular d’anar de víctima del govern socialista de Madrid i dir que José Luis Rodríguez Zapatero maltracta els valencians li ha donat resultats.

Amb una participació del 55%, els partits d’esquerra no van aconseguir mobilitzar els seus votants i el PP ha revalidat per tercera vegada consecutiva la majoria absoluta al País Valencià. Serà la quarta legislatura dels populars al capdavant de la Generalitat valenciana, ja que hi van arribar el 1995, gràcies a un pacte amb Unió Valenciana.

Camps es va imposar amb una majoria folgada malgrat la divisió interna al si del PP entre zaplanistes i campsistes i malgrat la inclusió a les seves llistes de persones imputades en diversos delictes de corrupció, com el president de la Diputació de Castelló i president del partit per aquesta demarcació, Carlos Fabra.

Francisco Camps ha tractat de donar durant la campanya una imatge de moderació i ha evitat participar en cap debat. Esdeveniments com la Copa Amèrica a València, que ha projectat la ciutat arreu del món, i la promesa del patró de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, d’organitzar a la ciutat un Gran Premi de Fórmula 1 si Camps tornava a ser president, sembla que l’han afavorit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El 57% dels votants d’ERC veurien bé investir Illa

barcelona
Política

Mor Montserrat Candini, la primera alcaldessa de Calella

estats units

Biden preveu reprendre la campanya tot i la pressió creixent perquè plegui

barcelona

Els Bombers de l’1-0 no poden demanar l’amnistia per deixadesa judicial

GIRONA

El TIJ insta Israel a revocar els assentaments il·legals i a aturar la discriminació als palestins

barcelona
Política

Mor als 80 anys l’expresident del Vietnam Nguyên Phú Trong (2018-2021)

Rússia

El periodista dels EUA Evan Gershkovich, condemnat per espionatge

Barcelona
POLÍTICA

Mor Frederic Prieto, primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia

Cornellà de Llobregat
tribunal

Una jutge si que amnistia Homs per malversació, desmarcant-se del Suprem

barcelona