L’Acadèmia francesa ataca les llengües "regionals"

En un gest sense precedents, l’Acadèmia Francesa va exigir ahir la retirada de l’esmena constitucional, aprovada al maig per la cambra baixa del Parlament, per la qual es reconeixen les llengües minoritàries –com el català, el basc, l’occità i el bretó–, ja que, a parer seu, “atempta contra la identitat nacional”.
“Des de fa més de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França. En justa correspondència, la nostra Constitució ha reconegut, al seu article 2, aquesta evidència: «La llengua de la República és el francès»”, declaren els acadèmics en la seva inusual declaració.

Tràmit al Senat
“Ara bé, el 22 de maig passat, els diputats van votar un text les conseqüències del qual atempten contra la identitat nacional. Han demanat que s’afegeixi a la Constitució, a l’article 1 [...]: «Les llengües regionals pertanyen al patrimoni» de França”, segueix el text de protesta.

L’Acadèmia, que vetlla per l’ús i la projecció del francès, demana “la retirada d’aquest text, les excel·lents intencions del qual es poden expressar i s’han d’expressar a qualsevol lloc, però no a la Constitució”. Els acadèmics critiquen la prioritat atorgada a les llengües regionals, reconegudes ara a l’article primer de la Constitució, mentre que el francès segueix relegat al segon.

L’esmena va ser aprovada en el marc del projecte de reforma institucional, una revisió de la Constitució amb l’objectiu de reforçar els poders del Parlament, i que ha de començar avui el seu tràmit al Senat. Per entrar en vigor, la nova llei hauria de ser votada a finals de juliol per tres cinquenes parts dels diputats i senadors. La dreta, promotora de la reforma, té majoria absoluta a les dues cambres, però li cal una part dels vots de l’oposició d’esquerra, que de moment s’hi oposa.