L'ànsia d'emular Catalunya bloqueja el nou finançament

Entre que els estralls de la crisi deixen antiquades les previsions cada cop més ràpidament i que Espanya debuta en una cimera del G-20, el nou finançament continua sense escalar fins al calaix de les prioritats de Pedro Solbes. I en la subhasta oberta, en la lectura que fa el ministre, tots els territoris miren Catalunya per no rebre menys. “El problema ja no és que cada comunitat vulgui guanyar més del que tenia abans, sinó que tots volen guanyar el mateix que el que més guanyi i així és molt difícil”, va confessar el vicepresident.

Solbes va assenyalar obertament les comunitats autònomes i sobretot la seva ànsia en un intent de respondre per què no hi ha encara un acord firmat.

En un dinar organitzat per l’Associació per al Progrés de la Direcció, el vicepresident econòmic no es va mullar a l’hora d’esbossar els criteris de la seva nova proposta. Només en va citar tres: enterrar el cens del 1999, que nou anys després encara serveix per calcular el finançament, i ajustar-lo a la població actual, una “certa solidaritat” per prestar idèntics serveis a tot l’Estat i un esforç de coresponsabilitat fiscal.

Tancar la segona ronda
El ministeri d’Economia té previst tancar la setmana que ve la segona ronda de negociacions amb totes les comunitats. Amb els fronts oberts per la crisi, no és ni Solbes ni la seva mà dreta Carlos Ocaña qui pilota els contactes, sinó que recauen en el secretari general de Finançament Territorial, Juan Manuel López Carbajo. Pel seu despatx només queden per passar dues comunitats, després d’haver rebut ja les més rebels, com Madrid i el País Valencià, del PP.

Culminada la segona ronda amb les comunitats, el ministeri es concedeix com a mínim una setmana més per plasmar una nova proposta, que es donaria a conèixer l’última setmana de novembre o la primera de desembre. Segons fonts del ministeri, el nou document serà només de criteris generals. “Dels criteris a les xifres, però no a l’inrevés”, és la consigna al carrer Alcalá per no excitar els ànims al pati autonòmic.

L’entorn de Solbes, però, adverteix que el document es redactarà sobre la base del que es va presentar al juliol, que va fer enfadar tothom tret d’Andalusia. “No és només que el document no s’hagi abandonat, sinó que partim d’ell per al segon”, rebla el ministeri.

La intenció de l’equip de Solbes és limitar-se a aixecar acta dels consensos i discrepàncies entre els quinze territoris, però sense prendre partit. “L’Estat no pot decidir qui té raó i qui no”, apunten. És a dir, que no esperin concrecions sobre el límit de la solidaritat que propugna Catalunya ni si s’ha de compensar la dispersió de la població, com demana el front del nord-oest (Extremadura, Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Cantàbria).

Solbes vol traspassar així la culpa del desacord a les comunitats, conscient que tenen més urgències que l’Estat perquè la crisi ha evaporat la recaptació d’impostos propis lligats al boom de la construcció.