La carta catalana

Quan Artur Mas va pactar part de l’Estatut a la Moncloa aquella nit del 21 de gener del 2006 cada partit va poder fer la valoració que políticament li interessava. Ara això no passarà perquè el govern –i, per tant, el PSC, ICV i ERC– i l’oposició de CiU estan a punt de protagonitzar una iniciativa inèdita. Pactaran uns mínims basant-se en el que diu l’Estatut sobre el finançament, a partir dels quals consideraran bo o dolent un acord amb l’Estat. Per tant, la coherència del que decideixi cadascú es posarà a prova amb una vara de mesurar objectiva. I, atenció, la proposta no es farà pública perquè, sent de mínims, donaria avantatge a la part espanyola en la negociació.

Visualment serà com posar una travessa en un sobre segellat i, un cop conegut el resultat, comprovar qui ha guanyat. Però més enllà de comprometre els partits signants, servirà per recompondre una unitat que no sigui només verbal, sinó una vinculació real, donant força negociadora a la part catalana. Falta veure com s’escenifica un acord que, més enllà dels grans trets, no es podrà explicar. Però la imatge, si no hi ha entrebancs d’última hora, pot ser tan potent, salvant les distàncies dels continguts –perquè ara es tracta només de complir una llei i allò va ser tota una Constitució catalana–, com la del 30 de setembre del 2005 al Parlament, quan es va aprovar l’Estatut.

Si el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja va situar divendres l’acord molt a prop, ahir va ser el negociador de CiU Francesc Homs qui va situar temporalment el pacte “en els pròxims dies”. En la seva visita a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, el pare de l’Estatut va explicar que el pacte “servirà per precisar què entenem tots per un mal acord en finançament” i, per tant, “quin és el mínim a partir del qual no es pot acceptar el que es proposa des de Madrid”.

Dubtes al PSC
Malgrat que el pacte està “madur”, va dir Homs, encara hi ha un però: “hi ha amenaces que algú pugui espatllar-ho per raons polítiques”. Qui? Homs no ho va dir, però va recordar les declaracions d’un dirigent del PSC com Celestino Corbacho en què assegurava que tots els diputats socialistes catalans votaran els pressupostos del PSOE, per deixar entreveure que no tothom al PSC està d’acord amb la línia contundent del conseller Antoni Castells.

Homs no va explicar per raons òbvies quins són els mínims de la part catalana, però en la reunió del 27 de maig entre el govern i CiU es va establir una proposta de treball de la qual es desprèn que el document inclourà quatre grans punts. Primer, una quantitat i el mètode de càlcul. Cal recordar que la Cambra de Comerç estableix en 3.800 milions de més els guanys que hauria de comportar l’acord i que CiU parla de 4.200. Segon, la capacitat normativa de la Generalitat sobre cadascun dels impostos –cal establir si de tots o de quins–. Tercer, l’administració tributària. Aquest és el punt més obert ara.

L’Estatut estableix que s’ha de fer un consorci tributari amb l’Estat i s’ha de decidir si el consorci gestiona tots els impostos o, per exemple, deixa fora societats. I quart, un calendari. I aquí hi pot haver una de les claus de l’acord amb Madrid. L’Estatut permet que el nou model s’apliqui de manera gradual en tres anys i cal veure com es facilita aquesta gradualitat.