Política
Corea, camí de la pau
Declaren, a diferència de fa set anys, que cal avançar seguint "la iniciativa pròpia"
Els presidents de Corea del Nord, Kim Jong-il, i del Sud, Roh Moo-hyun, van firmar ahir a Pyongyang, la capital nord-coreana, una declaració que suposa el primer pas ferm per aconseguir una pau definitiva. El document és la conclusió de tres dies de diàleg i és un reflex del canvi produït en el context polític internacional des que els dos Estats van celebrar el 2000 la primera cimera bilateral. El document destaca perquè legitima la dictadura nord-coreana i perquè marca distància respecte a la influència dels Estats Units.
El contingut de la declaració, debatut dimecres durant cinc intenses hores entre el president sud-coreà, Roh Moo-hyun, i el líder nord-coreà, Kim Jong-il, està dividit en vuit punts i la encapçala una frase de gran importància simbòlica: “Les dues parts expressen la convicció que, si es combina la voluntat i la fermesa dels coreans, es pot obrir una nova era de prosperitat i unificació nacional”.
Aval a la dictadura
Roh s’ha jugat el seu futur polític amb un ràpid acostament al règim nord-coreà. El text de conclusions de la cimera demana que per a la unificació “cal ajustar respectivament l’aparell legal institucional”. Roh, fins i tot, ha acceptat que el document exigeixi “un diàleg i contactes en tots els àmbits, inclòs el parlamentari”, un reconeixement de la dictadura sense precedents.
La declaració demostra aquesta entesa en establir en el primer punt que “el problema de la unificació es resoldrà amb l’esperit de la nostra iniciativa”, marcant diferències respecte a la tradicional tutela dels Estats Units en el conflicte des de la Guerra de Corea.
Pressió sobre Bush
L’escena que van protagonitzar l’agost passat en una roda de premsa conjunta Roh i el president dels EUA, George W. Bush, ja vaticinava la nova situació: el cap d’Estat sud-coreà va pressionar Bush en dues ocasions perquè afirmés que dóna suport al tractat de pau. Bush, reticent, va dir que la condició perquè això succeeixi és que Kim demostri que ja no és una amenaça.
Les dues Corees tècnicament segueixen sent enemics perquè la Guerra de Corea va acabar el 1953 amb un armistici però no amb una declaració de pau. Els tres països que van firmar l’alto el foc van ser Corea del Nord, la Xina i els Estats Units.
El document firmat per Roh i Kim demana que se celebri una conferència entre aquests tres països, amb l’opció que s’hi afegeixi Corea del Sud, “per finalitzar l’actual règim d’armistici i construir un règim de pau permanent”.
Els dos governs mantindran al novembre a Seül una conferència ministerial per decidir l’agenda de treball que caldrà seguir malgrat que al desembre tot pot canviar segons els resultats de les eleccions presidencials que s’han de fer a Corea del Sud i que seran un test decisiu per a Roh.
El contingut de la declaració, debatut dimecres durant cinc intenses hores entre el president sud-coreà, Roh Moo-hyun, i el líder nord-coreà, Kim Jong-il, està dividit en vuit punts i la encapçala una frase de gran importància simbòlica: “Les dues parts expressen la convicció que, si es combina la voluntat i la fermesa dels coreans, es pot obrir una nova era de prosperitat i unificació nacional”.
Aval a la dictadura
Roh s’ha jugat el seu futur polític amb un ràpid acostament al règim nord-coreà. El text de conclusions de la cimera demana que per a la unificació “cal ajustar respectivament l’aparell legal institucional”. Roh, fins i tot, ha acceptat que el document exigeixi “un diàleg i contactes en tots els àmbits, inclòs el parlamentari”, un reconeixement de la dictadura sense precedents.
La declaració demostra aquesta entesa en establir en el primer punt que “el problema de la unificació es resoldrà amb l’esperit de la nostra iniciativa”, marcant diferències respecte a la tradicional tutela dels Estats Units en el conflicte des de la Guerra de Corea.
Pressió sobre Bush
L’escena que van protagonitzar l’agost passat en una roda de premsa conjunta Roh i el president dels EUA, George W. Bush, ja vaticinava la nova situació: el cap d’Estat sud-coreà va pressionar Bush en dues ocasions perquè afirmés que dóna suport al tractat de pau. Bush, reticent, va dir que la condició perquè això succeeixi és que Kim demostri que ja no és una amenaça.
Les dues Corees tècnicament segueixen sent enemics perquè la Guerra de Corea va acabar el 1953 amb un armistici però no amb una declaració de pau. Els tres països que van firmar l’alto el foc van ser Corea del Nord, la Xina i els Estats Units.
El document firmat per Roh i Kim demana que se celebri una conferència entre aquests tres països, amb l’opció que s’hi afegeixi Corea del Sud, “per finalitzar l’actual règim d’armistici i construir un règim de pau permanent”.
Els dos governs mantindran al novembre a Seül una conferència ministerial per decidir l’agenda de treball que caldrà seguir malgrat que al desembre tot pot canviar segons els resultats de les eleccions presidencials que s’han de fer a Corea del Sud i que seran un test decisiu per a Roh.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.