Bisbe contra les urnes

Rectors sorpresos i un militant del PP satisfet. Aquest és, per ara, el resultat de la nota emesa pel bisbat de Girona en què estableix que "no s’han de realitzar ni les reunions preparatòries ni la consulta posterior en cap dels locals o dependències parroquials". Es refereix a les consultes populars sobre la independència de Catalunya que es preparen per al 13-D en més de cent poblacions catalanes, 28 de les quals en territori del bisbat gironí, que arriba fins a l'Alt Maresme.

L'origen del conflicte és a Canet de Mar, on ja s'ha fet una reunió de preparació al local parroquial reservat per a la votació. El militant del PP Martín Garcia, expresident de l'agrupació local del partit de Mariano Rajoy al poble, ha estat el detonant del veto. En un correu electrònic enviat al bisbat del dimarts 20 d'octubre, Garcia es presenta com a "laic i feligrès" –no utilitza les sigles del PP–, anuncia que la seva llengua materna és el castellà i adverteix que, si les consultes es fan en locals parroquials, "es poden ferir sensibilitats de creients que no comparteixen aquestes iniciatives i pot semblar que l'Església hi dóna suport".

El consell episcopal de Girona, encapçalat des de fa un any pel bisbe Francesc Pardo, va reaccionar immediatament. A la següent reunió, el dilluns 26, els membres de l'organisme van aprovar la nota que han enviat a tots els rectors de la diòcesi. Sense esmentar la carta de Garcia, l'escrit indica que "una consulta com la que es planteja en aquest moment porta o pot portar una divisió de la mateixa comunitat parroquial, i del mateix poble, sigui per la pregunta a respondre, sigui per l’oportunitat, sigui pel lloc on es realitza".

El portaveu del bisbat, Víctor Gay, diu que la decisió del bisbat "va coincidir en el temps" amb el correu electrònic de Garcia, però que no hi ha "cap relació de causa-efecte". "El consell ho va debatre perquè ja ho tenia previst, perquè ja hi havia rectors que ho havien plantejat", argumenta.

Decisió "desafortunada"
Tanmateix, altres veus de la mateixa Església parlen obertament de "pressions" i creuen que el bisbe "ha cedit". El rector de la parròquia de Sant Cugat de Salt (Gironès), Fèlix Mossull, assegura que la nota episcopal és "desafortunada" i "sorprenent". Mossull, portaveu del Fòrum Joan Alsina i que anteriorment havia lloat el caràcter obert i proper a les bases del bisbe Francesc Pardo, matisa que l'entitat que representa encara no s'ha reunit per avaluar el cas.

Tanmateix, "a títol personal", i recollint també "converses informals amb altres rectors", lamenta especialment dues conclusions que s'extreuen de la nota del bisbat. "És evident que el bisbe s'ha deixat influir per pressions polítiques, i hauria de tenir criteri propi. I, a més, oblida que els rectors ja tenen prou seny per decidir a qui, quan i per a què es poden deixar els locals parroquials", puntualitza.

"No és un decret"
Tant Mossull com altres fonts eclesiàstiques consultades destaquen, però, l'escàs valor normatiu de la "nota", com també admet el portaveu del bisbe. "No és un decret. Si els rectors no volen complir la petició no tenen per què fer-ho. I si el bisbe volgués imposar-los aquesta demanda, els rectors podrien queixar-se a Roma, perquè estem parlant d'una activitat que no contradiu la doctrina ni va contra els principis del cristianisme, ni tampoc pretenen fer-la en un temple sagrat, sinó en un local parroquial", matisa un arxipreste de Barcelona consultat.

Tant l'arxipreste com Mossull recorden que, al capdavall, l'Església catalana sempre ha fet aquest paper de suport social quan ha calgut. "Comissions Obreres es va fundar en una parròquia", coincideixen els dos religiosos. "I preguntar per la independència no va contra la identitat catalana", afegeix Mossull.

L'únic que felicita Francesc Pardo és Martín Garcia. El militant popular ha indicat a l'AVUI.cat que comparteix "plenament" la nota del bisbe i assegura que no va escriure al consell episcopal com a membre d'un partit sinó com a "cristià de base que va a missa els diumenges i sol combregar". "Evidentment, entre els creients de Canet n'hi ha molts que no som ni nacionalistes, ni independentistes", conclou.